Amb el Joan Marc Salvat vam estudiar junts periodisme a la Universitat Rovira i Virgili. Des del primer dia, la seva passió era i és l’actualitat internacional però, sobretot, la política. Sempre ha estat un gran seguidor dels periodistes de la secció d’internacional de tots els diaris, ràdios i televisions.
Davant la dificultat de trobar una feina estable i amb l’objectiu de viure al melic del món, fa uns mesos va marxar a Nova York, per ser testimoni d’un fet apassionant com són les eleccions nord-americanes. Però, sense voler-ho, s’ha convertit en protagonista d’una altra notícia, de més transcendència, la del pas de l’huracà Sandy. Amb el seu permís, aquí us deixo el seu relat, explicat en primera persona. Crec que és interessant de llegir, no us ho perdeu! També el podeu seguir al blog Casablanca.
La Sandy ret homenatge a Orson Welles
La Sandy m’ha fet pensar en l’Orson Welles. En ell i en el seu programa emès tal dia com avui, 30 d’octubre, del 1938. Com la seva radiodifusió de La guerra dels mons, la Sandy ha estat per alguns una broma de mal gust (per la majoria de gent al sud de l’illa de Manhattan i a les zones de rivera de Queens i Brooklyn) en forma d’ingents quantitats d’aigua i vent desvocat. Per altres (en els quals, afortunadament, em puc incloure) ha sigut com tenir la radio endollada cofinats a casa i amb un ull posat en la finestra a l’espera que acabés el serial. Únicament l’anar i venir de la corrent elèctrica s’entossudia a recordar que la Sandy s’ho estava passant bé.
Si mai s’apropa una nau marciana per envair la Terra i se n’adona que hem batejat com a Sandy un huracà-ciclópostropical-depressió que ha acabat amb la vida d’una vuitantena de persones… Fuig sense pensar-s’ho dues vegades: “Potser no val la pena colonitzar aquesta espècie”, dirien. Fet aquest apunt sobre l’arbitrarietat del bateig de la Sandy, la costa nord-est dels Estats Units s’ha preparat a consciència des de finals de la setmana passada per l’arribada d’aquest fenomen meteorològic.
Les autoritats municipals, els governadors de fins a nou Estats i els serveis d’emergència anaven informant via Twitter (#Sandy, #hurracaineSandy, etc), les respectives webs i els canals de televisió sobre l’evolució i les mesures a prendre per l’impacte de la Sandy: “Better safe than sorry“. Amb aquest ‘eslògan’, tant els líders locals com els ciutadans han coincidit ha comentar que “més val estar previnguts davant l’alerta i pecar d’excés de seguretat que no pas de tot el contrari”, m’explicava un veí de West New York, una àrea residencial al nord de New Jersey.
Ens trobem just a la riba esquerra del riu Hudson i, des del mirador estant de Boulevard Est, veiem com la silueta de Manhattan es torna grisa. Són les 5 de la tarda de dilluns i en poques hores es preveu que la Sandy toqui terra a dues hores al sud de la Gran Poma i passi d’huracà a tempesta post-tropical. Els ciutadans viuen el fet amb ordenat frenesí. A l’illa, es tem sobretot pel districte financer on els serveis de transport han tancat la parada des de les 7 de la tarda de diumenge fins nova ordre. Els supermercats no són un guirigall, tampoc, però sí agrupen endressades multituds de persones abuidant els prestatges d’aigua envasada, aliments bàsics i alguns cigarrets.
A tres quarts de set, la CNN informa que la Sandy ha tocat terra a 8 quilòmetres al sud d’Atlantic City (New Jersey). Mentrestant, Manhattan presencia una crescuda històrica dels nivells de l’aigua com mai s’havien vist (o com mai s’havien registrat des dels últims dos segles). Les inundacions al Lower Manhattan, on es troba Wall Street i l’epicentre del moviment indignat neoyorquí arriben als 4,5 metres. Just on hores abans vèiem Antoni Bassas en directe per TV3, a Battery Park, ara el tindríem cobert fins les celles. No, més amunt. La Borsa, com el transport, segueix tancada fins nova ordre, però treballant a distància.
Sembla que la Sandy ha decidit un canvi de rumb. L’epicentre s’allunya de New York i s’apropa encara més a Philadelphia (Pennsylvania). Tant allà com a Atlantic City el desastre provocat per les inundacions els portarà dies a recuperar la normalitat. Les inundacions estan sent un dels principals maldecaps de la costa est nord-americana. Algunes zones dels estats de Maryland, Delaware i Pennsylvania han sofert el mateix cabal d’inundacions amb el llegat de la Sandy que les registrades al llarg d’un segle.
Malgrat que la Sandy ja “només” fos un cicló post-tropical, això no la fa menys benevolent. Manté ratxes de vent de fins a 150 km/h, pluges intenses i risc d’inundacions al seu pas. L’extraordinarietat del fenomen, a més, provoca que en zones com Rhode Island (al nord de New York) i West Virgina es produeixin les primeres nevades d’aquesta tardor. I això succeeix per la convergència entre l’huracà d’origen tropical i aigua calenta amb un front polar àrtic. La tempesta perfecta. Frankenstorm: “un híbrid d’huracà i tempesta d’hivern, incloent una combinació monstruosa de forts vents, pluja forta, marees extremes i nevades”, segons Urban Dictionary.
Els 1.600 quilòmetres d’embergadura de la Sandy es fan sentir a NY. Progressivament (ja és la mitjanit de dilluns) el terç sud de l’illa de Manhattan és a les fosques. Des de la protecció de casa, observo per primer cop la silueta escapçada del skyline de Manhattan.L’Empire State Building (a la 5a Avinguda, entre els carrers 33 i 34) segueix endollat. No els ho he preguntat, però tinc la sensació que això, als illencs, els dóna seguretat.
El Timeline de Twitter queda saturat entre les imatges de la destrossa, el Capità Amèrica dirigint el trànsit al sud de Manhattan i un tauró al jardí d’algun conciutadà d’Atlantic City. Més avall apareix Godzilla, ara, emergint de les aigües i a la seva dreta l’Estatua de la Llibertat ha baixat del seu pedestal per amagar-se de la Sandy.
Entre imatges falses, el cert és que els aeroports JFK i LaGuardia a NY, Newark i Teterboro, i els de Washington i altres localitats properes han cancelat més d’una desena de milers de vols. Com les escoles a NY, New Jersey i Pensilvània; com el transport públic; i com la corrent elèctrica a més de 7 milions d’afectats; es preveu que progressivament vagin recuperant la normalitat.
