M’he incorporat a la marxa quan feia més de tres quarts d’hora que discorria pel carrer Sant Francesc. Després de tant de temps de fer de periodista em semblava inconcebible anar a una “mani” sense situar-me fora, almenys una estona, per captar-me al màxim l’ambient: veure les pancartes, escoltar les proclames, saludar a aquell i a l’altre.
Aquesta vegada, però, he renunciat a comptar fileres, la meva estratègia particular per saber quanta gent hi ha. És feixuc i no en tenia ganes. Però és indiscutible que hi havia una gentada tipa i cuita de polítiques socialment injustes i paraules buides que no condueixen enlloc. Els sindicats parlen de 30.000, una xifra rècord. La guàrdia urbana ho rebaixa a 18.000, una xifra igualment gens menyspreable.
S’ha aconseguit que la manifestació fos multitudinària a base de sumar col·lectius i sindicats de molts colors i sensibilitats. Ara, això sí, cadascú darrera la seva pancarta, no fos que la barreja provoqués crisis d’identitat i traumes a més d’un.
Ja són mesos de mobilitzacions i indignació. I veient el cas que en fan els de dalt, sembla que n’hi ha per dies. Alguns col·lectius com el de mestres fins i tot s’han fet samarretes corporatives amb el lema Stop retallades. Segur que les amortitzaran. I potser s’ho han gastat tot en les samarretes, perquè la pancarta del sindicat de l’ensenyament, l’USTEC, s’aguantava amb cel·lo.
La creixent experiència en manifestacions també va aguditzant l’enginy. La majoria dels lemes de les pancartes continuen sent força convencionals, però rebuscant sempre en trobes de sorprenents. Per mi el millor de la jornada: “Estafa ppopular masiva als ciutadans”, sense menystenir la noia que proclamava sense complexos que n’”està fins als ovaris” i un altre cartell humil on es podía llegar “Solo falta que nos quiten lo bailao”.
Quan els del final hem arribat a la plaça Imperial Tàrraco la manifestació ja s’havia començat a dispersar. Al tram final de la Rambla Nova, els cartells de campanya del PP i alguns de CiU, havien fet cap a terra. Res casual. Massa a mà dels manifestants que els han arrencat per no haver de veure aquelles cares que els incomoden. Per un breu moment els que retallen han estat víctimes de les retallades.
Anna Plaza, periodista
