El tren d’alta velocitat arribarà a Girona aquest dimarts, sis anys més tard que a Tarragona. Però arribarà al centre de la ciutat, i no al mig del camp. Això sí, tindrà una estació provisional que s’ha fet a corre-cuita perquè estigui operativa amb els primers combois.
L’estació del TAV de Girona ha de ser provisional fins que es faci la definitiva, però ara el projecte d’ADIF està aturat i sense data d’execució. Un projecte que suposa soterrar els trens convencionals i fer desaparèixer el viaducte que creua la ciutat.
La provisionalitat de l’edifi gironí recorda la provisionalitat del tercer fil tarragoní. En matèria ferroviària, moltes obres han de ser provisionals? Qui començarà abans: ADIF amb el tercer fil Tarragona-Castellbisbal o el ministeri de Foment amb l’estació definitiva de Girona?
En qualsevol cas, les comparacions entre les dues ciutats deixen almenys dues evidències:
– Girona tindrà una estació d’alta velocitat al seu Parc Central i estarà unida a la de trens convencionals, mentre la de Tarragona se situa a 12 quilòmetres de la plaça Imperial, mal comunicada i amb accessos incòmodes.
– El projecte definitiu de Girona preveu la nova estació (soterrània) com un gran intercanviador dels dos trens (AVE i convencional) que aniran per túnels paral·lels; l’estació d’autobusos (també soterrada) i un aparcament per a cotxes. Tarragona, en canvi, no disposa de projecte de línia i estació urbana soterrània, i està pendent encara d’uns estudis tècnics de Foment.
Abonaments en els trens Avant
Tarragona ha evitat el greuge que suposaven les tarifes i els abonaments anunciats per RENFE en els trens Avant de Girona. Els usuaris tarragonins tindran els mateixos avantatges, però continuaran sense utilitzar els Avant a la via d’alta velocitat per la dificultat d’accedir a l’estació de La Secuita.
La majoria de viatgers Tarragona-Barcelona seguiran patint el deficient servei de RENFE als trens convencionals. Amb un preu més car (15€ anada i tornada), uns combois antics i incòmodes, un trajecte d’entre 70 i 75 minuts i una puntualitat cada cop més escassa: per exemple, quina raó explica que el Regional Express que ha de passar cada matí a les 9,30 h. per Tarragona ho faci habitualment amb 20-25 minuts de retard?
I no ens oblidem de la remodelació pendent de l’estació de tren convencional. S’hi han fet obres importants al vestíbul, però falta el més important: suprimir les barreres arquitectòniques i facilitar el pas de maletes i viatgers a les andanes.
Més autocrítica i menys victimisme
Ara que Girona ocupa l’interès informatiu ferroviari, no ens dediquem a Tarragona a promoure un victimisme fácil denunciant greuges a Barcelona i Madrid. Analitzem, tots plegats, el que hem fet malament als últims 20 anys en el tema del trens i la Façana Marítima i demanem responsabilitats a aquells que han representat o representen (i lideren?) la ciutat.
Una cosa que va començar pels volts del 1868 té ma la peça al teler. Victimisme? Evidentment, resulta més fàcil que no pas examen de consciència. Crec que primer hauríem d’adquirir consciència del fet de ser tarragonins i amanir-ho amb una mica de “chauvinisme”, que, en la justa mesura, no va gens malament.