Massa sovint l’estètica s’imposa als criteris més racionals en els projectes urbanístics d’una ciutat com Tarragona. Els elements embellidors, que aporten un toc de disseny encara que després siguin molt cars de mantenir, acaben guanyant la partida a les formes més tradicionals.
Aquesta reflexió ve a tomb de les obres de reforma que l’Autoritat Portuària ha encetat al carrer Trafalgar i la rotonda del Moll de Costa, al Serrallo. Els treballs consisteixen en la substitució de les actuals llambordes per un paviment d’aglomerat asfàltic.
La remodelació espectacular de la façana litoral del barri mariner es va inaugurar l’octubre de 2007 amb una setmana de retard (pocs dies abans, havia mort de manera sobtada el nou regidor d’Urbanisme, Josep Lluís Navarro, tota una vida dedicada apassionadament al Port i a la ciutat).
Molt bonic, però…
El projecte va ser aplaudit de manera general pels veïns, comerciants i restauradors del Serrallo, i per tots els visitants. Deseguida, però, es va veure que les llambordes triades com a paviment del carrer Trafalgar serien més un inconvenient que no pas un element estètic integrador de la proposta de reforma urbanística.
El resultat és que cinc anys i mig després de la inauguració, l’Autoritat Portuària es veu obligada a tancar aquest vial durant un mes i mig per procedir a una remodelació integral del paviment. En aquest període de temps, els operaris ja han hagut de fer nombroses reparacions a les actuals llambordes, “molt boniques però poc pràctiques” per a vianants i conductors. I al final, el Port ha decidit tirar pel dret i canviar-les per un tipus d’asfalt més convencional.
Unes altres obres, allà al costat, no provoquen contradiccions entre l’estètica i l’ús pràctic de l’edifici que s’està reformant. Són les obres del tinglado 4 del Moll de Costa: una reforma a l’interior i a la teulada que ajudaran a millorar la seguretat i el comfort d’aquest equipament cultural del Port que, per cert, duu el nom de “Sala Josep Lluís Navarro”.
Parlant d’estètica i urbanisme, i recordant la figura del que va ser durant molts anys “la cara” del Port, penso que Navarro estaria content aquests dies amb l’aprovació del POUM. Ell va ser el primer responsable del mandat Ballesteros en afrontar l’embolic de Pla General que havia deixat l’anterior govern municipal. El camí ha estat tortuós (més que les llambordes del Serrallo), però el final del trajecte POUM també ha d’incloure una menció honorífica al regidor d’Urbanisme de juny a setembre de 2007.
