Hi ha polítics amb un gran sentit de la fidelitat i la polivalència. Hi ha polítics que allà on van, s’emporten els seus col·laboradors més estrets encara que canviïn radicalment d’àmbit en la cosa de la gestió pública. Hi ha polítics i els equips que els acompanyen que “serveixen” per a tot en un govern, i també a l’oposició.
Felip Puig és, sense dubte, un d’aquests casos. Va començar la seva carrera política al Departament de Benestar Social a finals dels anys 80 arribant al càrrec de secretari general, i després ha estat conseller de quatre departaments del govern de la Generalitat: Medi Ambient (1999-2001), Política Territorial i Obres Públiques (2001-2003), Interior (2010-2012) i, en l’actualitat, Empresa i Ocupació.
Un tot terreny en els governs de CiU (també va ser portaveu de l’última etapa de Jordi Pujol), però que igualment se sap moure en la difícil travessia de l’oposició (portaveu del grup parlamentari 2003-2007 i després, secretari general adjunt de Convergència).
Estimat per les bases del partit
Un polític que està en tot, molt estimat entre la militància del seu partit, bon conversador i molt fidel als seus col·laboradors i amics. Un dels seus amics és Joan Aregio, que ha fet bona part de la seva trajectòria política a l’ombra de Felip Puig.
Quan Puig estava a Benestar Social, Aregio va ocupar la direcció general d’Adigsa (pisos de protecció oficial). Avalat per la direcció de CDC, va fer carrera a l’ajuntament de Tarragona i va intentar, sense èxit, assumir l’alcaldia que deixava Joan Miquel Nadal.
Camí de Barcelona
Va presidir la Diputació i el patronat de turisme de l’ens provincial, fins que Felip Puig va tornar al govern com a conseller d’Interior i el va cridar a principis de 2011 per dirigir el Servei Català de Trànsit. Era el primer pas que allunyava Aregio del dia a dia de la política tarragonina.
Ara, amb Puig com a nou titular del Departament d’Ocupació i Empresa, Aregio te nova destinació: el Servei Català d’Ocupació. Allà on va un, va l’altre. Allà on va Puig, va Aregio. I també altres col·laboradors del conseller, com la periodista Joana Vallès.
Canvi de xip
Hi ha polítics que gestionen igual de bé (o malament) la feina de la policia com la promoció econòmica. Hi ha polítics que gestionen igual de bé (o malament) les xifres d’accidents de trànsit com les xifres de persones sense feina.
Parlar de morts a les carreteres no és una feina agradable, tot i que els darrers dos anys s’ha consolidat la tendència d’una dècada a la baixa en el nombre d’accidents. Ara, Aregio haurà de parlar dels centenars de milers de persones aturades, inscrites en un SOC molt poc efectiu a l’hora de trobar feina. I aquí la tendència no és, precisament, a la baixa.
La cara de Joan Aregio la veurem, almenys, un cop al mes. El seu rostre i les seves paraules seran el primer indicador que tindran els ciutadans per valorar que la xacra de l’atur millora o no.
Fidels i polivalents, Aregio i Puig enceten junts una nova etapa. Que tinguem sort: ells gestionant les polítiques d’ocupació i els aturats trobant feina.
