Temperatura suau a la sala i menys polítics de CiU que mai a la platea. Alejandro Fernández prefereix un ambient no tan gèlid com el de Ballesteros i sembla no caure tan bé com l’alcalde als seus adversaris nacionalistes. Catorze dies després, el FET A TARRAGONA torna a l’auditori del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics per escoltar una segona conferència sobre l’estat de la ciutat i fer-ne comparacions amb la primera.
De fet, això és el que busca el regidor i diputat popular: situar-se a l’alçada de l’alcalde, que el comparin, oferir-se com a oposició útil, vendre una alternativa i disputar-li el lideratge polític. Aquest és el segon any que Fernández contra-programa Ballesteros amb una conferència, però aquesta vegada ho fa en el mateix terreny de joc, a la mateixa sala i aplegant el mateix nombre de públic. Resultat: empat.
Alejandro no llegeix un discurs, improvisa a partir de notes i apunts, i evita l’audiovisual per acompanyar les seves paraules. La primera part de la conferència la dedica a respondre l’alcalde, del qual afirma que és un optimista imprudent. Li retreu la seva postura sobre el tercer fil perquè “no és compatible amb la Façana Marítima” i assegura que manté l’opinió de fa un any, contradictòria amb la del ministeri de Foment.
Tarragona provincial
Un cop combatut dialècticament Ballesteros, el portaveu popular ensenya (en castellà) les seves cartes tarragonines: la gamba, com a símbol d’una ciutat que, segons ell, ha de potenciar la seva marca de capital provincial. “Cal acceptar un mandat legal i constitucional: les províncies no es toquen”.
Insisteix en canviar el nom de la universitat i combatre la divisió en vegueries. Enveja el potencial de la marca Barcelona i, alhora, la desprecia perquè, diu, es vol menjar Tarragona. Canvia la Sant Sebastià de l’any passat pel Gijón actual, model a seguir.
En el paper de construir una alternativa, Fernández fa propostes com la creació d’un grup de treball per assegurar-se la continuïtat del títol de Patrimoni Mundial el 2014; un programa de rehabilitació de façanes i edificis abandonats; i una millora dels serveis de les platges.
Oposició i alternativa
Les propostes, però, són el menys important. Alejandro ha vingut a consolidar-se com a cap de l’oposició, vendre la seva marca, intentant marcar el ritme i l’agenda política local. L’han escoltat els seus fidels, però també els regidors del govern del PSC, Pau Pérez i Javier Villamayor, representants de les empreses químiques, patronals, associacions de veïns i clubs esportius.
A Fernández també l’ha escoltat algun convergent (menys que l’any passat): Fede Adan, president del Consell Comarcal; Joan Basora, en representació del Port; i Jordi Sendra, senador amb aspiracions municipals indissimulades. Hi haurà una tercera conferència sobre l’estat de la ciutat?
