Amanida, bistec a la planxa amb patates i iogurt de maduixa. Un menú autoservit en una safata, en hora punta de dinar, a la cantina de BASF. El menjador, ampli, es distribueix en taules allargades on conviuen vestits i corbates (una minoria) amb granotes, jaquetes i pantalons de feina.
El convidat polític i el seu amfitrió s’asseuen al costat de quatre treballadors i parlen de coses tan normals com la qualitat del menjar o el cost simbòlic del menú. L’ambient de la cantina traspúa la vitalitat de la fàbrica. En acabar, tots agafen les safates, les deixen a tocar de la cuina i passen a una sala a prendre el cafè.
Sobretaula amb cafè, aigua i pastes
Una desena de persones, també empleats de BASF, els esperen per xerrar una estona. Com sempre entre desconeguts, costa una mica trencar el gel, però després a la conversa aniran sortint temes com la convivència entre la indústria i el turisme, el tercer fil o el projecte de BCN World.
Algun treballador comenta al polític el que pensen molts companys: que l’administració és més dura amb la indústria que amb el turisme, i que el ritme de l’administració és molt diferent al de la indústria. La conversa després deriva en temes més locals: semàfors, zones de vianants, autobusos…
Un format innovador
Amb el cafè i la sobretaula, el convidat acaba una visita de gairebé quatre hores a les instal·lacions de BASF que li ha servit per conéixer la realitat actual i els projectes de futur de la companyia a Tarragona, però també per tastar el que pensen els seus treballadors. Josep Poblet és, fins ara, l’últim responsable polític que ha passat per aquesta experiència innovadora i estrenada fa uns mesos per Josep Fèlix Ballesteros.
La visita ha començat al migdia amb una trobada institucional entre Poblet i el director del centre de producció de BASF, l’alcoverenc Joan Maria Garcia Girona. L’amfitrió li ensenya un vídeo sobre la futura estació intermodal i les necessitats del tercer fil. L’estada al despatx s’acaba deseguida amb la signatura al llibre oficial i l’obsequi d’un llibre de castells.
Una passejada al cor de BASF
En el cotxe particular de l’amfitrió i a marxa lenta, el polític observa i pregunta sobre el que veu en les 112 hectàrees de BASF al municipi de La Canonja. A més de les plantes de la companyia alemanya, hi ha altres sis empreses instal·lades als mateixos terrenys.
Travessem una riera, després passem sota les vies del tren, veiem la zona sud més nova que limita amb Bayer i ens aturem al descampat on anirà l’estació intermodal de 520 metres de longitud i amb una capacitat per a 30 camions i 150 remolcs.
El recorregut, que s’allarga uns 45 minuts, s’apropa a la zona nord, la més antiga, on encara resisteix la primera planta construïda el 1969. Garcia Girona va fent de guia i explica els detalls dels productes que es fabriquen a totes les plantes. De tornada a l’entrada principal, és hora de dinar. Agafar la sabata, els tovallons de paper, got i coberts i mirar què hi ha al menú.
Quatre edicions fins ara
Aquest és el format innovador triat per BASF per convidar als responsables polítics de l’entorn i coneguin per dins la realitat i l’ambient del centre productiu, en contacte directe amb els treballadors. Una fórmula d’èxit, fins al punt que Josep Poblet reconeix, fent el cafè, al cap de més de tres hores d’entrar-hi, que se sent a gust: “Estar aquí fa que no pensi en la feina d’aquesta tarda o demà”.
