19.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

La inserció laboral dels futurs periodistes

Cada curs es titulen en Periodisme entre 25 i 30 alumnes de la URV. Cal afegir-hi els que fan Comunicació Audiovisuall i Publicitat i Relacions Públiques
Cada curs es titulen en Periodisme entre 25 i 30 alumnes de la URV. Cal afegir-hi els que fan Comunicació Audiovisuall i Publicitat i Relacions Públiques

Només un de cada quatre joves titulats en Periodisme que trobin feina en el sector, treballaran en mitjans de comunicació convencionals (un 15 % del total d’alumnes que acabin els estudis).

En canvi, tres de cada quatre estudiants de Formació Professional dual que combinen les classes a l’IES Comte de Rius amb les pràctiques a Repsol, es quedaran a la companyia amb un contracte.

Dades per contrastar en un mateix dia quan es parla d’inserció laboral. La FP, històricament considerada per la societat com una via d’aprenentatge de “segona categoria”, aconsegueix un ventall de possibilitats de feina per als joves molt superior a la majoria d’estudis universitaris.

La universitat i la FP 

Les xifres del sector de la comunicació les revela un ampli estudi encarregat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Cada curs hi ha 545 nous titulats en periodisme i cada any és més complicada la seva entrada al mercat laboral.

Al Campus Catalunya de la URV s'imparteixen els estudis de Periodisme (foto: tarragona21.cat)
Al Campus Catalunya de la URV s’imparteixen els estudis de Periodisme (foto: tarragona21.cat)

És paradoxal que en la societat de la informació, un dels col·lectius professionals que més pateix la crisi és el relacionat amb el periodisme. I als nous titulats se’ls exigeix polivalència, un domini total de l’entorn digital i de llengües, plena disponibilitat i coneixements en tots els àmbits, i a canvi se’ls ofereix uns salaris molt baixos i una situació laboral extremadament precària. És el concepte de “periodista impossible” que acunyen els responsables de l’estudi, dirigit pel professor Josep Lluís Micó.

L’exemple de la FP dual, que explicàvem a l’anterior article del FET A TARRAGONA amb Repsol, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’IES Comte de Rius, és un dels camins a seguir perquè els estudiants d’avui tinguin feina demà.

En contrast, i com a professor associat de Periodisme a la URV, em pregunto si els plans d’estudis universitaris estan realment orientats al mercat laboral actual. El que ensenyo als meus alumnes els prepara realment per a l’entorn en el que possiblement acabaran treballant? Les ofertes de pràctiques a les empreses del sector de la comunicació estan ben orientades?

Hi ha algunes vies laborals alternatives als mitjans tradicionals en el món del periodisme. Les estem explorant en l’àmbit universitari? Igual que fan els instituts de FP, les universitats s’adapten a la realitat empresarial?

Reflexions en veu alta per a una etapa de transformació. Reflexions que tindran continuïtat aquest dissabte: la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes organitza una jornada sobre innovar en temps de crisi. Sabrem innovar a les aules?

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

3 COMMENTS

  1. Jo vaig començar estudiant FP fa molts anys i vaig tenir la sort de trobar feina. Però sempre que he volgut accedir a categories superiors m’han frenat dient-me que no tenia la formació necessària perquè no tenia una carrera universitària. Així que ara, que per desgràcia em sobra temps i ganes d’aprendre, m’estic formant. El que passarà després, ja es veurà. I si no m’acabo dedicant al món de la comunicació, almenys no em podran dir que no ho hagués intentat.

    La professió de la comunicació és molt exigent perquè els canvis són constants i molt ràpids, i cada cop més. Així que el que cal es saber adaptar-se a tot això. És com la vida salvatge, el que millor s’adapta, és el que sobreviu. La universitat és un entrenament, és un pas per el que és obligatori passar, però que també ha de canviar al ritme vertiginós que ho fa la societat. I això no és fàcil.

  2. Gran reflexió la que es planteja en aquest article. Jo moltes vegades m’he fet aquesta pregunta: tindria més oportunitats laborals si hagués escollit un cicle? És clar, però, que en matèria d’estudis, un no tria una carrera o un cicle en funció de l’oferta laboral que en acabar-ho li oferirà, sinó que es guia pels gustos. Per si aquell camí li agrada o no. Això, potser, és un error d’actitud que hem de canviar, però tampoc crec que sigui la solució. Allò més maco d’un estudi d’una feina és fer-la perquè t’agrada, amb passió, i no únicament per una remuneració.

    D’altra banda, potser ens hauríem de plantejar canviar algunes coses del sistema d’ensenyament universitari. Hi ha la possibilitat que no aprpi als alumnes tant a la realitat com els hauria d’apropar. Jo personalment no he notat aquesta falta d’apropament, perquè les pràctiques que fem les considero útils i suficients. Però encara continuo trobant massa reductes de teoria. Potser l’FP ens guanya la cerrera en aquest sentit: obliden més la teoria i la major part del seu esforç la dediquen a las pràctiques.

    En qualsevol cas, s’hauria de plantejar si podem continuar amb el model actual o si s’ha de fer un canvi. Jo, francament, crec que les dades parlen per sí mateixes. Ens estan reclamant un canvi de model i d’actitud a tots, en general.

  3. Prefereixo un periodista amb voluntat d’intel·lectual i amb esperit crític, que contrasti la informació degudament i redacti dignament, que no un que sàpiga molt tècnicament, que pugui ser un home orquestra, però que ofereixi visions pobres d’allò que ens envolta. Bagatge intel·lectual contra l’exigència del mercat de periodistes impossibles!!! (m’ha agradat molt el terme). La societat de les presses no ens durà a bon lloc, i el periodisme de les presses tampoc.

    Malgrat les condicions adverses, penso que la majoria dels estudiants mantenim l’esperança! Endavant!

Respon a LLUISA BERTRAN Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here