Avui fa just set anys un gallec resident a Tarragona bufava les espelmes d’un pastís molt especial. Un entrenador de futbol, molt estimat per la gent i molt integrat a la ciutat, estava a punt de celebrar 200 partits a la Segona Divisió A.
El 4 d’abril de 2006, Luis César va anar al bar Petit Tarraco convidat pels periodistes Jordi Blanch i Quim Pons del Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio. Allà el van sorprendre amb una gran tarta on es podia veure el rostre del tècnic i els escuts dels clubs que havia dirigit, Ràcing de Ferrol i Gimnàstic de Tarragona.
Aquell era un moment molt dolç (a banda del pastís) per al club grana. Luis César celebrava els 200 partits amb un equip que semblava imparable, segón a la classificació, i amb opcions clares de pujar a Primera Divisió, un fet històric que es confirmaria dos mesos després a Jerez.
El gallec havia començat l’any amb el Nàstic a la zona baixa de la classificació, però entre els mesos de gener i març va encadenar una ratxa espectacular de partits invictes que van portar la il·lusió als aficionats. Uns 1.200 van protagonitzar aquella caravana multitudinària a València per anar al camp del Llevant (4 de març) i després vindria el desplaçament a Lleida, el més gran de la història del club amb 6000 seguidors (15 abril).
Processons granes
A Lleida vam anar un dissabte de Setmana Santa. Al cap de set anys, casualment el Diumenge de Pasqua, l’afició del Nàstic ha recuperat una part d’aquell esperit amb el desplaçament massiu a Reus. L’equip, que havia estrenat l’any en una posició delicada i molt decebedora, ara va imparable amb l’objectiu a la desesperada d’entrar en el play off d’ascens.
El partit d’aquest dimecres contra el Prat suposa la setena victòria consecutiva, un fet que ni els més veterans recordaven, i situar-se a cinc punts del play off. També demostra que l’equip sap patir i adaptar-se a rivals inferiors, però complicats de batre.
Els 2.000 aficionats d’ahir a la nit a les grades del Nou Estadi deixen una altra evidència: hi ha un nucli dur, però no gaire ampli, que acompanya el Nàstic a casa i, si cal, als desplaçaments. La resta de seguidors només s’enganxaran si els granes juguen la lligueta d’ascens, per molt que ara alguns ja reclamin la presencia de 5 o 6 mil espectadors el pròxim diumenge contra el Sant Andreu.
El que ens espera
Sigui quin sigui el resultat final de la temporada, s’ha de donar per bo aquest tram de competició. Al cap de set anys d’aquell somni fet realitat, el Nastic ha sortit d’una llarga i durissima hivernacio i es disposa a viure intensament dos mesos apassionants que inclouen, de regal, la semifinal de Copa Catalunya contra el Barca d’aquí un parell de setmanes a Tarragona.
De Luis César a Javi Salamero. El Girona que va entrenar Salamero ara es troba en aquell estat de felicitat que, fa set anys, vivia el Nàstic de Luis César. I ara el Nàstic aspira a repetir l’experiència del Girona que va pujar a 2ª A fa cinc temporades amb Salamero com a director esportiu.
Coses del futbol, l’alegria va per barris. A Girona ja fa mesos que en gaudeixen i ara arriba amb força a Tarragona. I arriba per quedar-s’hi. N’estic convençut: Tornarem!
