FET A TARRAGONA publica una crònica d’ENRIC GARCIA JARDÍ sobre l’estrena de la pel·lícula “Fill de Caín” en una de les nits més glamuroses que ha viscut mai la ciutat:
Sabates amb talons d’infart, vestits, corbates, americanes i, sobretot, moltes cares conegudes. No sé si Tarragona havia conegut mai el glamur. Tan sols puc dir, amb certesa, que aquest divendres se’n desprenien enormes dosis al Teatre Tarragona. Tothom hi lluïa les seves millors gales per donar la benvinguda a la pel·lícula “Fill de Caín”, del tarragoní Jesús Monllaó, que després de triomfar a Màlaga, on va endur-se el premi a millor Òpera Prima, arribava a la terra natal del seu director.
Abans de començar l’acte, màxima expectació al photocall, situat al bell mig de la Rambla, davant del Tarragona. Una gran munió de curiosos espera l’arribada dels artistes. Periodistes i fotògrafs busquen un lloc estratègic en el petit requadre on els han situat. Tothom busca la millor foto. Just al darrere, a poc a poc s’hi va situant pràcticament tota la plana política de la ciutat. Més val no citar-los perquè no acabaríem mai. Avui ningú no s’ho ha volgut perdre.
Nervis. El xiuxiueig del públic i els clics de les càmeres fotogràfiques inunden la Rambla. Van arribant, amb uns cotxes de luxe que s’aturen davant de la porta del Teatre, tots els protagonistes de la nit. La posada en escena és impressionant. Una catifa vermella condueix els protagonistes de la nit fins al photocall. Avui Tarragona s’assembla una mica més a Hollywood.
La tarragonina Mercè Rovira arriba amb les més menudes de la pel·lícula: Abril García i Helena de la Torre. Tot seguit, Maria Molins enlluerna a tothom amb un vestit negre impressionant, i el nord-americà Jack Taylor mostra la seva elegant maduresa. L’arribada de Julio Manrique desperta força expectació. Mans a la butxaca, mirada seductora. Amb un somriure confiat, es deixa fotografiar amb tot un grup de seguidores que han aconseguit entrar a la zona de premsa. Però José Coronado és qui fa embogir més el públic, sobretot el femení. Ell simbolitza el boom mediàtic de la nit. Quan arriba, acompanyat del jove actor David Molins, se senten crits de “guapo, guapo!”. Sens dubte, Coronado és la cara més famosa del film. Amb la veu encisadora que el caracteritza, assegura, davant dels mitjans, que Tarragona és un “exemple de suport al cinema”.
Jesús Monllaó es fotografia amb tots els actors, a mesura que van arribant. S’acosta als mitjans i ens explica que “Tarragona ha despertat d’una gran letargia”, i que ell tan sols és “un maó més” d’aquesta sòlida estructura d’artistes que té la demarcació. Abans que s’endinsin al Teatre, foto de família d’actors i director, a la qual s’hi va sumant cada cop més gent. Productors, representants institucions i patrocinadors… pràcticament no hi caben.
“Crack” i “bèstia de la naturalesa”
Ja a l’interior del teatre, els parlaments que fan autoritats, actors i actrius i els productors de la pel·lícula, inunden d’adjectius i bones paraules la figura del director tarragoní. Josep Fèlix Ballesteros el qualifica com “una autèntica força de la naturalesa”. Assegura que “impressiona físicament, però també per les seves conviccions, la seva tossuderia”, i considera que ha retornat “amb escreix” la confiança que van dipositar en ell. Manrique també en destaca l’energia de Monllaó: “Quan algú se’t presenta amb aquesta força només pots fer que apuntar-te al carro”. I el productor, Sebastià Mery, el presenta, directament, com “el crack”.
I és el mateix Monllaó qui s’enduu el reconeixement més gran del públic. Surt somrient. Mentre parla, mans a la cintura. Domina la situació en cada un dels instants, se sent a gust, confiat. És la seva nit. “Bona nit, sóc el crack”, ens diu. Agraeix l’esforç a la ciutat, que considera que ha sabut “seguir, acompanyar, empènyer” el projecte, i transmet un missatge concís i sincer: “Fa tretze anys vaig arribar amb una maleta plena de somnis, i aquesta nit l’he buidada tota”.
I finalment parla Coronado, en representació de la resta de companys d’escena. Es tornen a escoltar els crits de “guapo”. Què hi farem, no tots podem estar tan ben parits. Ell silencia els elogis de la forma més elegant possible: assegura que el millor que pot passar és que es “fusionin cinema i solidaritat”, com en aquesta nit. I és aleshores quan pugen a l’escenari membres de l’Associació Ment i Salut La Muralla, entitat a la qual van destinats els donatius que s’han recollit al hall del Teatre. S’enduen també un gran reconeixement dels espectadors, merescut.
Un “thriller mediterrani” amb final impactant
“Fill de Caín”, que és l’òpera prima de Jesús Monllaó en el camp del llargmetratge, és un film, que s’emmarca com a “thriller mediterrani”, i que parla sobre els conflictes de Nico Albert (David Molins), un adolescent intel·ligent i vanitós que és un apassionat dels escacs i que tan sols pensa en guanyar. Es tracta d’un personatge fosc, mesquí, que fa trontollar l’estabilitat d’una família de l’alta burgesia. Els seus pares (José Coronado i Maria Molins), desolats, decideixen contractar el psicòleg Julio Beltrán (Julio Manrique) per intentar que el jove canviï d’actitud. La trama, molt ben travada, manté la intriga fins al final, que de ben segur que no deixarà indiferent a ningú.
Pel que fa a Tarragona, és la protagonista dels paisatges del film. Hi veuran llocs emblemàtics de la ciutat, que de ben segur que reconeixeran, i cares conegudes de la ciutat com a figurants. En aquest sentit, Coronado destacava al photocall que “hi surt mitja Tarragona”. Vostès mateixos ho podran comprovar. Això sí, als cinemes, a partir del proper 31 de maig.
Els aplaudiments, en acabar la pel·lícula, són eterns, perquè etern és l’agraïment de Tarragona a Monllaó. La gent s’aixeca per aplaudir-lo a ell, i a tot l’equip humà que s’ha deixat la pell en aquest film. I ell també aplaudeix, en un gest que l’honora, perquè també reconeix els esforços que ha fet, en aquest projecte, la gent de la terra que l’ha vist néixer, créixer, i ara, refermar-se com a director.
Aquí teniu una galeria d’imatges amb els protagonistes de la pel·lícula a la Rambla:
gran crònica d’una gran nit cinematrgràfica a Tarragona. Molt clar, directe, concís i expressiu. Pa’lante Titi, pa’lante!