Carregant ...

Beatificacions inoportunes

El FET a TARRAGONA, obert a l’expressió plural d’opinions de la societat civil tarragonina, publica avui un article de l’exdirector de Càritas a Tarragona, Àngel Conesa, sobre les beatificacions que tindran lloc a la ciutat el pròxim mes d’octubre:

El bisbe auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs, serà un dels 500 religiosos beatificats

El bisbe auxiliar de Tarragona, Manuel Borràs, serà un dels 500 religiosos beatificats

El proper 13 d’octubre se celebrarà a Tarragona, si Déu no ho atura, la beatificació conjunta de més de 500 persones que van ser assassinades en la revolta del 36.

L’acte està propiciat per la Conferencia Episcopal Española, i s’ha triat Tarragona per a la celebració tenint en compte la tradició martirial de Sant Fructuós, i els seus diaques Auguri i Eulogi.

Aquesta és l’argumentació bàsica que he pogut llegir en les paraules del senyor arquebisbe Jaume Pujol  i en el document específic de la CEE que duu com a títol “Els màrtirs del segle XX a Espanya, testimonis de la fe ferms i valents. Missatge amb motiu de la Beatificació de l’Any de la Fe a Tarragona, el 13 d’octubre de 2013”

En l’encapçalament d’aquestes línies he parlat d’inoportunitat, però potser cal dir que l’efemèride és molt oportuna per a segons quins poders fàctics. Efectivament, en uns moments de clara pressió de la jerarquia espanyola sobre el govern de l’estat (llei de l’avortament, llei d’educació…) és una demostració de força muntar un acte multitudinari que demostri la potència dels sectors mes retrògrads, i muntar-lo, a més a més, a Catalunya.

Els organitzadors han escollit l'antiga Universitat Laboral per celebrar-hi la cerimònia de beatificació (foto: cedida)

Els organitzadors han escollit l’antiga Universitat Laboral per celebrar-hi la cerimònia de beatificació (foto: cedida)

Em faig automàticament una pregunta: i per què no a Barcelona?  Em temo que la resposta és perque no haurien trobat el suport fàcil que han trobat a la nostra ciutat. Perque cal ser de molt bona fe per no veure en aquest acte un atac a la nostra identitat com a país.  Estant a casa nostra haurem de suportar que la nostra llengua és menystinguda en la majoria dels apartats del programa i fins i tot passarem per la vergonya de traduïr al castellà les actes de Sant Fructuós perquè els forasters les puguin entendre.

Aquesta es la situació de l’Església tarragonina, sotmesa a les decisions que es prenen fora d’aquí, incapaç de valorar i estimular els moviments socials de casa nostra, muda davant les situacions d’injustícia i corrupció i renunciant a la seva missió profètica de denúncia.

Això sí, se celebrarà una important manifestació “nacional” d’exaltació d’uns religiosos, els quals, com molts d’altres no religiosos en un costat i l’altre de l’aberrant guerra entre germans, van tenir la desgràcia de viure uns moments de convulsió. En cap cas, però, es pot afirmar que el seu comportament a la vida fos motiu d’exemple i seguiment.

I el nostre Ajuntament aplaudeix, i s’afegeix a “la festa” només pel fet que potser vindrà força gent de les “Espanyes” i tindrem els comerços i els restauradors contents. Com deia aquell “El fi justifica els mitjans”. No ens interessa situar aquest acte en el context del que passa al nostre país? O és que els nostres regidors/es han perdut la capacitat d’anàlisi de les propostes que els arriben? .

En tot cas, aquesta és la meva opinió que estic segur que molts no compartiran. Però em consta que si dins la nostra església hi haguessin espais d’intercanvi d’opinions, molts creients ens sentiríem alliberats d’una situació constant de silenci i decepció.

ÀNGEL CONESA GONZÁLEZ   

Ex-director de Càritas a Tarragona

3 respostes a “Beatificacions inoportunes”

  1. Olga Xirinacs ha dit:

    No et sentis sol, Àngel, nosaltres (família i amics) compartim les teves opinions. Quanta gent es fregarà les mans, amb aquesta imposició del nacionalcatolicisme… Nascuda aquí la idea, és claríssima la intenció d’apropiar-se-la i aprofitar per ofegar-nos que demostra la CEE una vegada més. Sempre la política de partits s’imposa al sentit comú. La jerarquia contra el poble. I el poble incapaç de reaccionar.

  2. Josep Gironès ha dit:

    Aquest article reflecteix una opinió majoritària, malgrat que els amos dels mitjans ens vulguin fet veure el contrari.

  3. Armand Gasull i Rius ha dit:

    Puc dir que jo, personalment, l’hi vaig fer notar al arquebisbe Sr. Pujol la inoportunitat d’aquest afer, durant un esmorçar de la Penya Barquet. No cal dir que es va escapolir dient que s’havía començat a planejar als anys 50 ¡¡¡¡¡¡, i d’altres consideracions no menys consistents de les que son mestres il.lustres els senyors de la Conferència Episcopal. Es poden manifestar tota clase d’opinions: la meva es massa grossa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *