Es fa el silenci. Josep Baiges anuncia que arriba el moment més trascendent. La vetllada al jardí del Metropol ha transcorregut fins aleshores en un ambient distès i xerrades de complicitat. Una copa de cava, alguns canapès, moltes salutacions i abraçades i una sensació general agradable afavorida per la bona climatología i la presència d’un centenar de companys professionals de la comunicació.
L’home d’El Món de Reus presenta Núria Valls, periodista que durant catorze anys ha exercit la corresponsalia de Catalunya Ràdio al Baix Camp i víctima dels acomiadaments decidits per la direcció de l’emissora en l’àmbit de la informació de proximitat.
Veu clara i to enèrgic, Núria Valls fa lectura del manifest que presenta la junta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya –de la qual en forma part- amb motiu de la festa anual de les Pextines de la Informació. No recordo una declaració o manifest similar en una trobada d’aquestes característiques. Però la situació és tan greu per al periodisme, que paga la pena escoltar-la amb atenció:
Als periodistes compromesos amb l’ofici
“El periodisme entès com un servei públic, en què es treballa pensant únicament i exclusiva en servir al lector-oient-espectador, i atenent a l’interès general de la societat, viu avui un procés de destrucció sistemàtica i general.
És una guerra en la qual el mercat considera que això no és rendible, els empresaris de la comunicació també intenten quadrar els comptes a costa del periodisme, desfent-se dels professionals més experimentats i precaritzant els joves, i les administracions tracten els mitjans públics com un problema econòmic, i no com un servei públic més necessari que mai.
En aquestes condicions avui volem cridar l’atenció sobre els professionals que intenten anar més enllà del comunicat de premsa.
Aquells que intenten preparar-se una roda de premsa per poder oferir alguna cosa més que un tall de veu.
Aquells que intenten crear el seu propi mitjà per seguir exercint la seva passió periodística després d’haver estat expulsats del sistema.
Aquells que veuen com el seu mitjà els nega els recursos necessaris per fer la feina sense preocupar-se per la qualitat del producte final.
Aquells que han de fer una notícia contrastada d’una compareixença sense preguntes, o d’un comunicat que arriba a la redacció sense cap oportunitat de contactar amb la font.
Aquells a qui es demana que facin una crònica sense anar al lloc on es produeix la notícia.
Aquells que han de suportar les crítiques de les fonts quan una edició sense mitjans ni cura malmet una notícia pròpia o la llarga feina d’un reportatge en profunditat.
Avui podíem destacar la feina concreta d’algun d’ells. Posar-lo d’exemple. Però aquest any i en aquesta situació ens sembla just fer un reconeixement a tots els professionals que cada dia intenten fer una feina digna i honesta en aquests condicions quasi de guerra.
Potser no sou uns herois. Potser la vostra feina no és de lluïment. Però avui els periodistes compromesos amb la professió, tots vosaltres, us mereixeu la Petxina Daurada”.
Als convidats a la festa
Un llarg aplaudiment agraeix la intervenció de Núria Valls. La petxina, enguany, es transforma en una senzilla xapa per a tots els assistents. Les altres petxines, l’Oberta i la Tancada, han tingut abans els seus guanyadors. L’Oberta la comparteixen Fundació Casal Amic i Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La Tancada la recull Sonia de Maré, portaveu de BCN World, que també s’emporta el reconeixement dels periodistes per la seva esportivitat.
I entre les anècdotes de la nit, l’intercanvi de paraules entre Quim Nin i Josep Andreu, dos convergents sorpresos pel paper que han de jugar a la festa. El delegat del Govern –candidat a Petxina Oberta- creia que l’havien convidat per ser castigat amb la Tancada. I el president del Port li respon que ell –candidat a la Tancada- havia anat pensant que podia guanyar l’Oberta. Al final, però, els dos marxen amb les mans buides, però amb l’agraïment per haver participat com a finalistes a la trobada anual dels periodistes tarragonins.
L’any 2014 caldrà fer públic un altre manifest en defensa del sector i dels seus professionals?
