Una família nòrdica, al costat de la terrassa de Can Peret, destaca pels seus trets facials. Els pares i els fills adolescents, alts, amb cabells rossos i pell molt blanca, observen bocabadats com s’aixeca la catedral. Ells no ho saben, però estan assistint a la construcció del cinc de vuit de la Jove de Tarragona, el primer castell de la Diada de Sant Joan.
Força turistes a la plaça de la Font i més públic local que altres anys per gaudir de l’actuació conjunta de les quatre colles tarragonines. Un ritme excel·lent en la construcció dels castells fa que l’exhibició es concentri en una hora i mitja. Resultat globalment positiu per a les colles en la primera jornada de la setmana “Tarragona, ciutat de castells”.
La familia nòrdica no ha vingut específicament a Tarragona per la campanya del Patronat Municipal de Turisme, però s’ha trobat amb un element cultural i d’espectacle de primera magnitud que, segur, afegirà als atractius de la seva estada vacacional entre nosaltres.
Ells, la resta de turistes i el públic de casa presencien una bona Diada de Sant Joan –la primera on es veu un castell de nou pisos descarregat-. És l’obertura d’una setmana amb altres activitats com visites guiades a les places castelleres, exposicions, conferències, tallers i la possibilitat de participar directament als assajos dels Xiquets de Tarragona i la Colla Jove. La setmana culminarà dissabte i diumenge amb dues exhibicions castelleres molt potents a la plaça del Rei i al Serrallo.
Més atractius per als visitants
Per primera vegada, Tarragona explicita les ganes de ser una ciutat turística atractiva, també gràcies als castells. I aquesta empenta cal agrair-la a la regidora, Pat Anton, i al gerent del patronat, Carles Sanz. Sembla mentida, però la ciutat encara no havia explotat aquest element cultural que, recordem, és Patrimoni de la Humanitat, com Tarraco.
La iniciativa neix de manera modesta, però te un ampli recorregut per davant. Els francesos, anglesos o alemanys no vindran a Tarragona per aquesta campanya promocional, però sí han de tenir al seu abast la informació necessària per conèixer la realitat castellera.
I en aquest sentit, les visites guiades programades als assajos dels dimarts de juliol i agost, que inclouen un sopar casteller (opcional) són el primer pas per fer de Tarragona la capital turística castellera durant tot l’estiu, i no només una setmana. Quines colles poden presumir de tenir el local al costat de la Capçalera del Circ o de les Muralles?
Fa 15 anys, Tarraco Viva naixia com unes jornades modestes de reconstrucció històrica romana amb els grups locals. El festival, ara, és un referent internacional. Per què no seguim l’exemple de Tarraco Viva en el món dels castells?
Benvolgut Ricard,
Crec que no reconeixeu a l’article d’on ha sorgit la idea. I no és una altre que d’una proposta conjunta dels Xiquets i la Jove. Concretament, d’una de les persones que va impulsar Tarraco Viva.
Sí, cal agrair a l’Ajuntament que ho impulsi i hi doni publicitat mitjançant els seus patronats, però crec que les medalles han de ser per les Colles. Només faltaria que l’Ajuntament de Tarragona no ajudes a les seves Colles que porten el nom de la ciutat arreu.
Tarragona ha tingut projecció exterior mitjançant l’esport durant molts anys. El Nàstic a Primera, el CBT fent play-off per jugar a l’ACB,… sembla que aquests dies s’han acabat. Però actualment el que li dóna molta projecció (especialment dins de Catalunya) són els castells.
Espero que Tarragona ho exploti, però la medalla no és pels que estan al balcó de l’Ajuntament, si no pels que assaig rere assaig, i actuació rere actuació, suen la camisa portant el nom de Tarragona per totes les places on actuen.
Crec que l’article és força dirigit i molt encarat ha deixar gent contenta. És molt injust anul.lar la feïna de molta gent envers Tarragona, posicionant la ciutat en el marc europeu (European city marketing), portant el nom de Tarragona com a ciutat de congressos, fent exhibicions de turisme gastronomic per part de profesionals locals en diferent espais de fora de Tarragona, portant exhibicions castelleres fora de Tarragona i no cal oblidar les visites de profesionals i periodistes als locals de colles de Tarragona i perquè no parlar de les primeres arribades de creuers a Tarragona. Com el senyor Ricard és un gran admirador de les hemeroteques li recomanaria consultar memòries d’entitats per conèixer potser millor el que com a periodista coneix de la seva estada a Tarragona ràdio.
Tota iniciativa que surt de la ciutat i que el visitant gaudeix d’ella és un éxit, però no perdem el nord el camí és sempre presentar els costums i tradicions. Si les modifiquem sols perquè el visitant estigui content acabarem perdent allò nostre i fent que no sigui més que un espectacle de temporada.
Per acabar aquella frase de què es necessita un periodisme independent, potser que ens hi possem aviat. Escriure per fer contents uns quants no és el camí.