19.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

L’entusiasme teatral del FITT

Imatge promocional de "Los ojos", obra que inaugurava dimecres la segona edició del FITT
Imatge promocional de “Los ojos”, obra que inaugurava dimecres la segona edició del FITT

“Los ojos”, una història de personatges desarrelats, que malden per trobar el seu lloc al món i per sentir-se estimats. El Festival Internacional de Teatre de Tarragona s’iniciava aquest dimecres amb aquesta obra de l’argentí Pablo Messiez. Durant prop d’una hora i mitja el públic que omplia el Metropol es va debatre entre l’emoció més profunda i desassossegant i les riallades espurnejants.

La intensitat escènica de Fernanda Orzi i uns diàlegs intensos, enginyosos i, en alguns moments despietats, són els puntals que sustenten aquesta obra, produïda i estrenada fa dos anys al Teatro Fernán Gómez de Madrid. És la quarta que escriu i dirigeix Pablo Messiez, després que decidís deixar la interpretació per explicar les seves pròpies històries des de darrera les bambolines.

“Los ojos” s’inspira en la novel·la “Marianela” de Benito Pérez Galdós. Relata la història de Pablo (Oscar Velado) un noi cec, enamorat de Nela (Marianela Pensado), una jove inexperta, lletja i desarrelada que s’aferra a aquella relació com a un clau roent. La mare de Nela (brillant Fernanda Orazi) i l’oftalmòloga que promet curar a Pablo (Violeta Pérez) completen un mosaic de personatges perduts, que s’estiren l’un a l’altre en busca de l’afecte i l’esperança que els permeti seguir endavant.

Amor incondicional pel teatre

El director del FITT, Joan Negrié, va veure l’obra durant la seva recent estada a l’Argentina. I se’n va enamorar. De fet, la passió pel teatre és el que ha guiat des d’un principi la gent de la Sala Trono que, enfrontant-se a tota mena de  dificultats, ha aconseguit tirar endavant la segona edició d’aquest festival.

La clau resideix en el seu entusiasme i en la confiança cega en les propostes que presenten. Si a ells els han enganxat, sens dubte també enganxaran al públic.

De fet, ara fa dos anys ja van aconseguir encomanar aquest entusiasme amb propostes engrescadores i arriscades com “Dignità Autònoma de Prostituzione”, que va transformar tots els racons del Conservatori de Música en un desbordant bordell teatral. O el Teatro de los Sentidos de Colòmbia, que va recrear tot un univers de sensacions a flor de pell en la penombra íntima i fresca de les Voltes del Circ. Dos anys després, encara recordo aquests dos espectacles com les experiències teatrals més intenses de la meva vida.

I segurament no sóc l’única. D’aquí la bona resposta que està obtenint la segona edició del festival. Una norantena de persones hi han fet aportacions econòmiques a través de Verkami, per tal que pogués tirar endavant. La curiositat per descobrir nous móns teatrals està movent al públic. I la confiança cega en el criteri de la gent de la Trono l’està guiant.

 DSC_1713Festa al pati del Metropol

Encara commoguts pel monòleg final de Fernanda Orazi, el públic de “Los ojos” vam anar sortint al pati del Metropol, on ens esperava un aperitiu i la música desenfadada del grup Sifora Kemfai Elfoll.

Amb una copa de cava a les mans, qui més qui menys comentava què els havia semblat l’obra. La majoria de comentaris, elogiosos. Potser l’argument no era gaire lluït, i el final un tant precipitat. Però la intensitat dels diàlegs, l’humor argentí i la força de les interpretacions, justificaven tot el muntatge.

De polítics n’hi havia. Però pocs. La regidora de Cultura i Festes, Carme Crespo, i el director territorial de Cultura, Jordi Agràs. I no calia més. Al cap i a la fi, el FITT ha sorgit de la societat civil, de la voluntat entusiasta d’una gent que s’estima el què fa, el teatre, i lluita per poder-ho compartir amb tothom.

 Ovació al Conservatori

I aquest dijous, la segona jornada del FITT ens deixava un espectacle magnífic, una petita joia amb una visió irreverent dels contes de tota la vida. “Cuentos Cruentos” és una comèdia musical amb uns personatges molt especials: els tres porquets, la Ventafocs, els set nans, Alícia al País de les Meravelles… en situacions contemporànies, de la vida actual. Molt divertida i molt ben interpretada per la suma d’un quartet de músics (V.O. Quartet) i tres actors i cantants (Teatro Calánime). El pati de la Casa Montoliu va ser un escenari ideal per a un muntatge que es va endur una llarguíssima ovació del públic.

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here