“Tots a taula”. Aquest és el missatge que es pot llegir en un dels rètols del menjador de l’Escola Sant Salvador. Significatiu. Durant el curs suposem que deu fer referencia al fet que els nens no s’aixequin de la cadira mentre dinen, però durant la nostra visita prén una connotació totalment diferent. Gràcies a l’esforç abnegat d’un exèrcit de voluntaris, els nens de les famílies amb més dificultats econòmiques del barri poden disposar d’un plat a taula per dinar, en el seu centre escolar, fins el 26 de juliol.
Cada dia solen venir entre 20 i 25 nens. En José Vélez, el conserge, abans que comencin a menjar, passa llista, per comprovar el nombre d’assistents. Avui n’han vingut vint-i-dos, tot i que també dinaran amb ells dues mares. La imatge és colpidora. La situació al barri és extrema, i una de les principals conseqüències de les tragèdies familiars que s’hi estan vivint és el risc de malnutrició entre els infants. És per això que el director del centre, Francesc Sans, conscient de la realitat social que està vivint Sant Salvador —porta 36 anys treballant en aquesta escola—, s’ha esforçat per mantenir obert el menjador de l’Escola durant tot el mes de juliol.
La meitat dels nens han estat al matí al casal d’estiu de l’escola, que porten diversos monitors de la Fundació Casal l’Amic. L’altra meitat venen directament de casa per poder menjar en condicions.
Allau de voluntaris
Pares, monitors, mestres i exalumnes. Servir, recollir, rentar els plats… tothom s’hi involucra d’alguna manera o altra. El més important és que la llista de voluntaris està plena. “Estem molt contents”, assegura, en aquest sentit, Sans, que s’ha hagut d’encarregar de “racionalitzar” l’allau de gent que s’ha ofert, per posar-hi ordre. Bea Pérez, professora d’educació infantil a l’Escola, fins i tot, confessa que hi ha hagut “mestres que han volgut apuntar-se i no han pogut”.
Pérez ens explica perquè s’ha prestat a contribuir en el projecte de forma clara i concisa: “Vinc perquè m’estimo l’Escola”. I com ella són moltes les persones que han decidit posar un granet de sorra perquè aquests nens puguin alimentar-se una mica millor, i tinguin garantit un àpat al dia.
També conversem amb una exalumna del centre. Vanessa Cesar, veïna del barri. Estudia Fisioteràpia a la URV i actualment està realitzant les practiques de monitor de lleure al Casal d’Estiu de l’Escola Sant Salvador. Quan finalitzen les activitats del casal, a les 13h, no marxa a casa, sinó que continua treballant de valent al menjador, donant de menjar als nens durant, com a mínim, una hora més.
Fórmules per acabar de finançar el menjador
“De mà d’obra vaig sobrat”, explica Sans, somrient. El que no té del tot clar és com acabaran de finançar el projecte. A través de l’article que vam publicar sobre l’Escola, fa tres setmanes, en què ja anticipàvem la voluntat de dur a terme un menjador social al centre durant el mes de juliol, una dona es va posar en contacte amb ells i va recaptar, amb un grup de companys, 300€ perquè la iniciativa es pogués materialitzar, tal com ens assegura Sans.
Però malgrat aquesta interessant aportació, cal dir que encara manquen recursos per cobrir les despeses de tots els menús. No obstant això, Sans està convençut que d’alguna manera o altra ho sufragaran. Ens explica que amb el Claustre de professors ja van pactar que, si feia falta, els 40 mestres de l’Escola assumirien els diners que restessin per pagar. “I sinó ho farem entre els membres de l’equip directiu”, afegeix. El que té clar és que, d’alguna manera o altra, tiraran endavant. I si cal rascar-se la butxaca, se la rascaran.
La propera lluita
Sempre que visitem a Sans li ronda alguna cosa pel cap. Ara ja està cavil·lant en trobar la forma de millorar el servei de menjador durant tot el curs. “Enguany la lluita serà perquè el nens becats puguin dinar els cinc dies feiners a la setmana a l’Escola”, afirma el director del centre. Això ens ho explica perquè, per molt que un alumne estigui becat, la seva família sempre ha de pagar una part de l’import del menú, per molt minsa que sigui, que varia segons la situació socioeconòmica concreta.
En conseqüència, molts pares decideixen que el seu fill tan sols vagi al menjador un parell o tres de dies a la setmana, perquè no es poden permetre el “luxe” de tenir-los els cinc dies dinant a l’Escola durant tot el curs. El director, doncs, pretén trobar fórmules perquè aquest percentatge elevat d’alumnes pugui tenir l’oportunitat de dinar-hi sempre que ho vulgui.
Un cant a l’esperança
L’exemple de l’infatigable Sans i tot el grup de voluntaris que s’hi estan deixant la pell és un cant a l’esperança en un món com l’actual, que en molts sentits desencisa. La perseverança, la capacitat de resistència, l’amor per la feina que desenvolupen, la sensibilitat, les ganes de millorar el difícil context que els envolta… Sens dubte, de les dues visites que hem fet les darreres setmanes a l’Escola de Sant Salvador ens en emportem un missatge encoratjador.
L’escola de Sant Salvador, i en especial la voluntat de tot l’equip de professionals que intervenen (professorat, ampa, personal menjador, conserges, administratius, etc.) fan possible que actuacions com aquesta tirin endavant. Enhorabona per la feina que feu. Enhorabona al director, en Francesc Sans, per les iniciatives que sempre està impulsant.