13 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Punys alçats i bandera negra

 

La capçalera de la manifestació, davant de l'Antiga Audiència.
La capçalera de la manifestació, davant de l’Antiga Audiència.

Hem assumit la veu d’un poble, com diria Vicent Andrés Estellés, i caminem, decididament, pels carrers de Tarragona, una ciutat que sempre ha dut clavat l’estigma d’espanyolista. I és que, de fet, fins fa quatre dies al Saló de Plens de l’Ajuntament hi lluïa el retrat de Felip V, ben dret. No com a Xàtiva, on el giraren, com a mostra de rebuig davant d’un rei que féu pagar car als catalans el suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Un bon grapat de persones es reuneixen al Parc Saavedra, abans que s’inicïi el recorregut de la manifestació. No m’atreveixo a entrar en el joc del ball de xifres. El que sembla indubtable és que, poc a poc, l’independentisme ha anat obrint escletxa, també a la ciutat.

Unitat d’acció envers l’Espanya radial

La gent llueix estelades blaves, roges i fins i tot negres (independentisme llibertari). La transversalitat és una mostra de la maduresa que va prenent la resposta col·lectiva. També en són un exemple les conferències i activitats que la plataforma 300 anys de resistència ha organitzat durant aquestes dues primeres setmanes de juliol.

No sé quantes persones són. Això sí, tan sols sé que podrien haver estat moltes més. Es troben a faltar moltes cares conegudes, sobretot de la part de l’independentisme més conservador. No obstant això, en línies generals, unitat d’acció.

Ironia i esperit antimonàrquic

Càntics a favor de la independència i contra la família reial. Hem passat del suport a Carles d’Àustria a l’esperit antimonàrquic, però la qüestió, al cap i a la fi, és que l’Espanya radial, filipista, ni ens va convèncer, ni ens convenç. “La llei d’estrangeria, per la reina Sofia”. La manifestació també disposa de moments carregats d’ironia que ens evoquen a les paraules de Josep Ferrater i Mora sobre el tarannà dels catalans.

Moment de l'actuació del Ball de Dames i Vells de Tarragona, al Parc Saavedra.
Moment de l’actuació del Ball de Dames i Vells de Tarragona, al Parc Saavedra.

activitats al Parc Saavedra

La jornada prén vida al Parc Saavedra al migdia quan es realitza una fideuada popular. Després, el Cor Sageta de Foc  interpreta diverses cançons. Entre d’altres, canten El Cant a la Senyera i Sageta de Foc. Joan Maragall i Salvat-Papasseit. El caràcter integrador del pare de la ciutat del perdó i l’esperit revolucionari del jove que guardava fustes al moll. El seny i la rauxa.

Toca Perón! L’arribada del Ball de Dames i Vells, que darrerament ens estan mostrant la seva cara més reivindicativa, desperta molta expectació. Ridiculitzen la família reial i llencen un parell de dards enverinats, i de colors (verds, blaus i taronges), a l’alcalde Ballesteros. Aplaudiments. “Mori el Borbó!” criden quan finalitza l’espectacle. Pobre fillet meu, respon el senyor que tinc al meu costat. I és que ell, més enllà de la perruca, hi veu al seu estimat fill.

Que l'avi Virgili estigui rodejat de senyeres estelades comença a ser una imatge habitual a la ciutat.
Que l’avi Virgili estigui rodejat de senyeres estelades comença a ser una imatge habitual a la ciutat.

De Salses a Guardamar, de Fraga a Maó

La manifestació surt del Portal del Roser, i circula amb tranquil·litat i de forma cívica pels carrers de la Part Alta i el centre de la ciutat. Em quedo amb dos moments anecdòtics que em resulten divertits: dues àvies aplaudeixen enèrgicament a la plaça Verdaguer, des de la balconada; i cada vegada que ens topem amb algú que té pinta de turista n’hi ha un parell que els comencen a cridar, exaltats: “Catalonia is not Spain”. El cert és que no sé si els convencen o els espanten.

Avancen sota una pancarta que duu per títol: “Independència Països Catalans. 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. I aquest és un dels aspectes més importants de la manifestació. S’han reunit per demanar, de forma unitària, la plena sobirania dels Països Catalans, i no tan sols del Principat. De Salses a Guardamar, de Fraga a Maó. Ni França, ni Espanya, Països Catalans és una de les frases que més es repeteixen, precisament en un 14 de juliol, dia de la festa nacional francesa, i que curiosament també és la data en què la nostra ciutat va capitular davant dels borbònics, comandats pel Marquès de Leda, l’any 1713.

Magí Sunyer, llegint el manifest a la plaça de la Font.
Magí Sunyer, llegint el manifest a la plaça de la Font.

“Amb Felip VI, la victòria”

Arriben a la plaça de la Font. El filòleg i escriptor Magí Sunyer és l’encarregat de llegir un manifest replet de cites històriques i amb un final esperançador: “En 300 anys no han pogut amb nosaltres, i avui, 300 anys després, altre cop ens alcem per cridar ben alt i ben fort: volem la independència dels Països Catalans”. Tot seguit, els grallers La Virolla interpreten Els Segadors. Punys alçats.

Mentre torno cap a casa recordo una pintada que vaig llegir farà uns anys al Parc Sant Rafael: “Amb Felip V la derrota, amb Felip VI la victòria”. Són molts els que volen que aquell lema es converteixi en realitat. Mentrestant, bandera negra, i a continuar resistint.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. Felicitar-te per la carta oberta a Isabel Coixet. S’han d’esmicolar els parapetats en la seva cuirassa mediàtica, perquè sàpiguen i entenguin que estan considerats quinta columnistes. Volen dissimular que son cosins germans d’en Boadella.
    Gràcies i endavant!!!!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here