El món casteller no ens deixa de sorprendre. En els darrers anys han sorgit noves estructures com el set, o el cinc amb el pilar, que generen debat i polèmica entre innovadors i puristes. Però no tan sols han brotat construccions inaudites, sinó que també s’han alçat castells en espais d’allò més singulars.
Quan ja s’havia convertit en típica la imatge d’una colla que puja al cim d’una muntanya i hi realitza algun castell o pilar, els Castellers de Vilafranca van decidir plantar un carro gros en un gratacel de la Cinquena Avinguda, ben a prop de l’Empire State. I ahir, els Xiquets del Serrallo, castellers de barri marítim, van patentar, durant la celebració en homenatge a la patrona dels pescadors, els “castells a la mar”. O “castells en barca”. O “Castells a la barca”, com en deien avui al TN Comarques. O com li vulgueu dir.
El cert és que ja era tradició que els serrallencs alcessin un pilar de 4 en una embarcació durant la festivitat de la Verge del Carme, però enguany, amb motiu del seu 25è aniversari, volien dur a terme alguna cosa diferent, més espectacular. I van optar per fer un 3de6.
Passem del muntatge que circulava per les xarxes socials anunciant l’efemèride, a veure’l en directe. Molt millor. La imatge, sens dubte, és bonica i curiosa, crida molt l’atenció. De fet, a terra ferma, hi ha molta expectació. Des del Pantalà de fusta —ple a vessar— fins a la Llotja. Sonen gralles. No em puc desfer d’una sensació d’estranyesa. El tres no pateix gens, i el públic aplaudeix. Prop d’un centenar de castellers ho celebren.
La força de la imaginació
Marxem amb el convenciment que la força de la imaginació és sorprenent, i que també s’explota en el món dels castells. I, de fet, té antecedents històrics. Diuen que Jaume Tarragó Plana, conegut popularment com l’Esperidió, pujà les escales de la Catedral amb un home al damunt i un sac de 100 quilos de farina sota cada braç, per guanyar una aposta. Jordi Morant i Clanxet també explica, a Història dels Castells, l’antic costum de muntar un castell davant la taverna del Trip, al carrer de l’Abat, i tirar una moneda a l’enxaneta, que si l’agafava se la podia quedar. Moments anecdòtics, moments que es recorden, i que amb els anys es renoven. A veure si els Xiquets del Serrallo ens en preparen algun altre pel 30è aniversari…