14.1 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

Les rutines de Rialp

Jugadors del Nàstic practiquen el ràfting a les aigües de la Nogueresa Pallaresa
Jugadors del Nàstic practiquen el ràfting a les aigües de la Nogueresa Pallaresa

Arribo a Rialp per cinquè any consecutiu i la pluja em rep com a companya habitual de les tardes d’estiu al Pallars Sobirà.

Avui, sessió matinal amb entrenament invisible i tarda de “relax” per quasi tota la plantilla amb entrada en ritme dels darrers en arribar; David Rocha i David Sánchez, al costat del preparador físic Miquel Aguza.

Després de nou estades de pre-temporada amb el Nàstic per gairebé tot arreu, reconec que aquest cop és diferent, amb viatge llampec inclòs i amb menys contacte amb la plantilla.

No toca ni fer el repartiment d’habitacions, ni l’entrevista al cuiner i als responsables de l’hotel per a conèixer la dieta dels futbolistes, ni tan sols entraré de forma ajustada al neoprè, costums habituals de les darreres visites a Rialp.

 

Sessió específica per a David Sánchez i David Rocha, després de la tempesta
Sessió específica per a David Sánchez i David Rocha, després de la tempesta

 

Tot i que massa cops les temporades ja es solapen entre quilòmetre i quilòmetre, recordo l’estada a Puigcerdà (2005/06) i una frase d’Andreu a Luis César al hall de l’hotel on el president, de forma premonitòria, va afirmar: “Luis, nos damos un paseo por primera y me voy…” Un d’aquells moments que no s’expliquen, però que la distància i el temps et permeten mencionar.

 

L’ascens a primera va fer que de la mà de “futbol empire” l’equip viatgés a Àustria (2006/07). L’estada dels desastres i la descoordinació, amb partits esperpèntics a uns 250 quilòmetres de l’hotel de concentració contra equips tan potents com la selecció B de Kuwait (jugat a Bischonhofen) o un triangular a Villabasa (Itàlia) davant de Treviso i Sud Tirol.

Ara, la imatge sempre serà la de Fabrizio Rossi (futbol empire) marxant amb la copa sota el braç al partit jugat al Jack’s Leman’s de Klagenfurt davant del Catània. Bé,  això i la primera nit que vaig compartir dins d’un Volkswagen Polo amb el company de Catalunya Ràdio, Ricard Buigues, després que l’hotel reservat ens deixés sense habitació.

Cinquena pretemporada consecutiva del Nàstic al Pallars

D’Holanda, d’Epe, em queda el record de la coordinació holandesa, i del que ha estat una de les millors estades amb el Nàstic. El plaer de poder conèixer a Gustavo Moriconi, tot un campió del món amb Independiente i que va portar a David Abraham fins a la concentració.

Amb un mini parèntesi d’una temporada al Muntanyà, l’equip s’ha instal·lat a Rialp des de fa cinc temporades. L’Hotel Condes de Pallars s’ha convertit en quarter general dels grana. Lluny queden aquí dalt els contenciosos que el club tindrà als jutjats o la definició de grups de la qual segueixen pendents tots els clubs de segona B.

Santi Castillejo ha portat a Rialp a tots els disponibles i té pràcticament l’equip tancat, pendent de possibles sortides i de que jugadors com Rubén, Sergio o Joel, que no compten pel tècnic, trobin un destí.

Més enllà dels moviments i de les lesions de primera hora la rutina de la concentració acostuma a no variar massa temporada rere temporada.

Només l’actitud desfermada de la Noguera Pallaresa canvia el paisatge monòton de les estades de pre-temporada que amb dobles sessions de matí i tarda, banys al riu, massatges, controls mèdics, entrenaments invisibles i el clàssic ràfting omplen les hores de la setmana al Pallars.

Un ràfting, per cert, del qual en l’última sessió n’han saltat uns quants integrants de la plantilla, per causes ben diferents.

Confiem que no sigui la premonició de cap dels averanys que ens esperen aquesta temporada i que els jugadors grana recordin més als pioners que fa 50 anys ja van competir per les aigües de la Pallaresa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here