La platja més urbana de Tarragona, la que tothom contempla des del balcó del Mediterrani i la que podria lluïr millor la imatge de la ciutat, és la que ofereix menys serveis als usuaris i un manteniment nul o deficient en algunes de les seves àrees d’influència.
El Miracle pateix un problema històric d’accessos des del centre de la ciutat que no s’ha sabut o no s’ha pogut solucionar en dècades. Cal reconèixer, però, una millora: aquest és el primer estiu en què els ciutadans que arriben a la platja caminant per la plaça dels Carros ho fan sense el risc del pas a nivell i amb la seguretat del pas soterrani.
La platja ha anat guanyant amplitud i comoditat en els darrers quinze anys, des que la construcció del port esportiu va provocar un augment progressiu de la sorra a l’àrea coneguda com de “la Comandància” i la va connectar amb la zona més pròxima a la punta del fortí de la Reina. I també ha guanyat molt en el nivell de qualitat de l’aigua i la sorra, gràcies als esforços de l’administració. Els serveis de dutxes i papereres són correctes i el de vigilància a través dels socorristes de la Creu Roja està garantit amb dos punts d’ubicació.
El 2001 es va inaugurar la plataforma de ciment –no sense debat polític i polèmica ciutadana- que fa d’accés a una àmplia zona verda i de pistes esportives i que havia d’ajudar a generar activitat ciutadana i d’oci. Es pensava en la instal·lació de terrasses de restaurants, bars i xiringuitos, o en l’organització d’actes a l’aire lliure aprofitant les nits d’estiu o els migdies d’hivern. Havia de ser, en definitiva, el revulsiu de la zona marítima de Tarragona i una alternativa a l’oferta nocturna del port esportiu.
Les potencialitats de l’espai són grans. La prova és l’èxit de públic que es va aplegar al passeig marítim el dia de l’exhibició aèria amb acrobàcies de l’equip Repsol, i el fet que cada any, milers de persones també hi van per aplaudir o xiular les pirotècnies participants al Concurs de Focs.
DEIXADESA
Però ara fa un mes, just el dia que començava una nova edició del Concurs -que havia de redreçar la incomprensible suspensió de l’any passat-, l’ajuntament anunciava amb urgència el tancament de la plataforma per raons de seguretat. Aquella obra, que va costar més de 7 milions d’euros, continua tancada en un estat lamentable a simple vista perquè ni el consistori ni el govern central volen fer-se càrrec del seu manteniment.
Tenim, per tant, una plataforma al passeig marítim més urbà de Tarragona sense poder utilitzar per part dels ciutadans i que només serveix per fer ombra als vehicles que hi aparquen a sota. I, d’altra banda, tenim una platja cada cop més utilitzada, però sense servei de restauració ni xiringuitos de certa qualitat. Sembla incomprensible que en tota la platja només hi hagi una caseta de venda de gelats i begudes –d’estètica més que discutible- a l’inici del passeig, tocant el port esportiu, i ara n’obri una altra de similar sota la plataforma.
Des de l’obertura de la plataforma fa dotze anys i amb les millores successives en la sorrra i l’aigua de la platja, no hem estat capaços de generar algun servei permanent de restauració? En tota una dècada en què han augmentat clarament els usuaris de la platja i del passeig –molts, per cert, fent esport-, no hem pogut solucionar les competències sobre el manteniment i donar al Miracle un aspecte més atractiu per als tarragonins i els visitants? Si no en tenim un respostes convincents, potser que ens ho fem mirar.
