Carregant ...

Bongo Botrako prepara el concert del dia 17

Bongo-Botrako 1

Hi ha hagut vida més enllà del “chipirón”. Els tarragonins Bongo Botrako s’han consolidat amb el disc Revoltosa com una de les bandes de mestissatge més potents de l’Estat espanyol, condició que corroboren amb una exitosa gira que també els ha portat a països com Holanda, Itàlia, Suïssa, Franca i Àustria. Ara, amb només cinc anys de trajectòria, ja preparen el seu tercer concert a la plaça de la Font, que oferiran aquesta Santa Tecla.

Vas embalat i gairebé no tens temps per pensar-hi, però quan repasses tot el que has fet aquest temps et dius ‘Déu n’hi do!‘”, confessa l’Uri Giné, vocalista de la banda dins i fora dels escenaris. Ara fa cinc anys, amb només 22, Giné va passar del rock dels Extracto de Lúpulo a la rumba, l’ska i el reggae a la seva nova formació. De tocar amb els amics a la plaça dels Sedassos a encadenar 62 concerts només en el que portem d’any. “No hauria de ser així, però al 2013 viure de la música és una fita que hem aconseguit gràcies a la gent“, explica.

“El directe és la nostra vida i no sabríem viure sense tocar”

La dosi justa d’ambició, el boca-orella i molts concerts els van fer ràpidament un nom entre els amants del mestissatge, però un cop de sort els va catapultar mediàticament ara fa dos anys, quan la selecció espanyola de bàsquet va adoptar el popular “Todos los días sale el sol” com a himne oficiós per animar Felipe Reyes i celebrar el triomf a l’Eurobàsquet. “Va ser un cop de sort“, admet Giné. “Tot el que implica esport d’elit i mitjans de comunicació es magnifica. Va ser una cosa espontània i molta gent ens va conèixer a partir d’aquesta cançó“, afegeix.

A finals de l’any passat publicaven el seu segon i, fins al moment, darrer disc, Revoltosa, en què mantenen el to festiu que els caracteritza però incrementa notablement la càrrega social de les seves lletres. “Parlen de temes socials que d’una manera o d’una altra ens afecten a tothom. Tenim la meitat dels nostres amics a l’atur i a casa nostra s’estan cometen violacions dels drets fonamentals. És el que ens preocupa i per això en parlem“, justifica Giné.

Botrako 2El compositor dels Bongo Botrako va més enllà i lamenta la falta d’implicació de bona part del món de la música en aquesta situació de crisi: “Hi ha casos puntuals de tot, però a la música que la majoria de la gent escolta no s’hi troba ni crítica ni compromís. Al revés, sembla que es visqui en un univers paral·lel de costumismes i coses per l’estil. Em sorprèn que la música no acompanyi els moviments socials en un moment com aquest.”

Des de principis d’any acumulen quilòmetres a la carretera i hores de vol per completar una gira que s’allargarà gairebé fins a finals d’any. Entre les coses bones, la possibilitat de fer turisme i conèixer llocs nous. Entre les dolentes, les combinacions de viatges impossibles que els fan dormir molt menys del que desitjarien. “Però tot plegat compensa. El directe és la nostra vida i no sabríem viure sense tocar“, explica sincer.

El 17 de setembre podran anar caminant a la plaça de la Font per encarar el seu tercer macroconcert a les festes de Santa Tecla. Després d’actuar com a teloners el 2009 de La Pegatina i el 2011 de La Troba Kung-Fú, enguany ho faran com a caps de cartell. “Per a qualsevol tarragoní la plaça de la Font és brutal. Tots hi hem estat de públic i estar dalt de l’escenari és una gran experiència“, assegura Giné, que afegeix que intentaran preparar alguna cosa especial envoltats d’amics i veïns.

Text: Jordi Suriñach
Fotos: Noemí Elia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *