Carregant ...

Tarragonisme i dret a decidir

L'escenari del Camp de Mart que va acollir l'acte "Tarragona Decideix"

L’escenari del Camp de Mart que va acollir l’acte “Tarragona Decideix”

Quin acte pot aplegar l’actor i director teatral, Oriol Grau, i el degà del Capítol de la Catedral, mossèn Miquel Barberà? Quina idea pot reunir en un mateix indret l’exalcalde convergent Joan Miquel Nadal, l’escriptor Magí Sunyer i l’activista d’esquerres, Josep Sementé? Quina raó aconsegueix la trobada en un escenari dels tres rectors de la URV?

Aquesta és la transversalitat de Tarragona en relació al dret a decidir, la que es veu al Camp de Mart la vigília de l’Onze de Setembre en un acte convocat per reafirmar les conviccions nacionals de la societat tarragonina. Unes 2000 persones omplen les grades i participen en l’acte; això sí, després d’esgotar les samarretes de la Via Catalana cap a la Independència i altres elements de marxandatge de l’ANC.

La transversalitat de l’acte és la que va de l’ex conseller de Governació i alcalde en l’època franquista, Josep Gomis, als secretaris general de la UGT i CC.OO, Jordi Salvador i Jaume Pros, respectivament. La que va de la historiadora, Montserrat Duch, al metge Xavier Allué. La que es mou entre l’actriu Mercè Rovira i l’exconseller en cap, Josep Lluís Carod-Rovira.

Aspecte de les grades del Camp de Mart en l'acte convocat per l'ANC

Aspecte de les grades del Camp de Mart en l’acte convocat per l’ANC

Una gran estelada al mig, amb dues banderes de Tarragona al costat, presideixen l’escenari del Camp de Mart. El tarragonisme no és incompatible amb el sobiranisme o l’independentisme. Als extrems, dues senyeres i les paraules “Tarragona Decideix” en dues grans pancartes en vertical, acaben de configurar l’espai. I al mig, una vintena llarga de cadires per als oradors.

Un missatge central en tots els parlaments i molts matisos. Josep Sementé és el primer que arrenca ovacions i crits d'”in-de-pen-dèn-ci-a” després d’emplaçar al PP de Tarragona a deixar votar als ciutadans en una consulta. La historiadora Montserrat Duch, recorda que pertany al grup de “dones, de classe baixa i de nació oprimida”. Magí Sunyer acaba amb un desig: “Avui, Catalunya. Aviat, els Països Catalans”.

Les actuacions musicals s’intercalen entre els discursos polítics i el “País petit” versionat per Roger Bagès, triomfa entre els assistents. Albert Grau, president de la Jove de Tarragona, remarca que no parla a “títol personal”, sinó en representació de la primera entitat que es va sumar a l’ANC. L’advocat i economista, Matias Vives, -orador amb Carod en un míting de 1976 al Camp de Mart- afirma que mai s’ha parlat d’igual a igual entre Catalunya i Espanya, i que no hi ha cap més sortida.

Oriol Grai i Joan Miquel Nadal ja s'han fet subscriptors de la revista FET a TARRAGONA

Oriol Grai i Joan Miquel Nadal ja s’han fet subscriptors de la revista FET a TARRAGONA

El tram final de l’acte queda en mans de Joan Martí, rector emèrit de la URV, i de Joan Miquel Nadal i Josep Lluís Carod-Rovira. Martí parla de “segles de represàlies, expoli i opressió” i afegeix que “s’ha de dir pou definitivament i contundenment”. L’exalcalde reconeix que ha callat durant molt de temps allò que desitjava i es mostra trist i decebut pels acords de l’ajuntament contraris al dret a decidir.

Tanca el míting un Carod-Rovira en to èpic: “Els fa por la resposta del poble català. I Tarragona no té por. Ni Tarragona provinciana ni provincial. Som una ciutat oberta, integradora, culta, que obre els braços a tothom i que vol decidir el futur del país”. Un “Visca la terra lliure” i el cant dels Segadors tanquen un acte d’afirmació nacional a poques hores d’una altra Diada per a la història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *