Set castells de gamma extra en tres hores. Definitivament, s’han acabat els adjectius per definir l’evolució de les diades castelleres dels últims anys. I en el cas de Tarragona, la diada de Santa Tecla d’aquest diumenge ha superat tots els objectius amb un ritme àgil i unes construccions d’extrema dificultat.
Una diada immensa, perfecta –sense caigudes, tot descarregat-, brutal, enorme, espectacular, extraordinària, sublim, de màxims objectius, la millor exhibició de la història a la plaça de la Font, la millor actuació de la història de la Jove de Tarragona, la primera tripleta dels Xiquets de Tarragona en el primer diumenge de festes, la segona millor diada de la temporada…
Aquest 15 de setembre de 2013 potser es recordarà d’aquí uns anys com el dia que Tarragona es va consolidar de ple com l’única plaça que pot discutir el lideratge de Vilafranca en el món casteller. Una plaça de la Font amb 10.000 persones d’aquí i molts turistes i dues colles tarragonines punteres amb les seves millors construccions refermen el paper indiscutible de la ciutat, que presenta les seves credencials de cara un futur pròxim.
Després de l’ensopegada i el malestar de Sant Magí, la primera diada de Santa Tecla deixa un balanç immensament positiu: puntualitat, bon ritme, cap caiguda i l’ambient de les grans ocasions: un vermut multitudinari a les barres dels bars acompanyat dels millors castells del moment. Balcons guarnits amb banderes tarragonines i domassos de les colles locals, i tres estelades de grans proporcions despenjades a les façanes.
La Tarragona capital, catalana, segona ciutat del país, moderna, activa, innovadora i oberta al món aplaudeix que els Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls ho donin tot a la plaça de la Font. I s’entusiasma amb el 9 de 8, el 5 de 9, el 3 de 9 i el pilar de 7 de la Jove i la tripleta dels Xiquets. Un dia per gaudir-ne, una jornada per guardar a la memòria col·lectiva de la ciutat i les seves colles.
El balcó de l’ajuntament, aquesta vegada sí, està a l’alçada de les circumstàncies. L’alcalde Ballesteros presideix la diada acompanyat en tot moment a la seva esquerra de la portaveu de CiU, Victòria Forns, en una imatge que sembla de “govern de coalició” –els dos amb camisa blanca i xerrant animadament-. També hi són el delegat del govern, Quim Nin, la regidora de Cultura, Carme Crespo, el director territorial, Jordi Agràs i els diputats a Madrid, Jordi Jané i Joan Ruiz, entre molts d’altres.
L’exhibició castellera culmina un primer cap de setmana festiu que deixa milers d’imatges i impactes positius. En clau personal apunto: els pintors de la primera Bienal Tarragona modernista distribuits per la Rambla i la zona del Mercat; la marató de sang al Teatre Tarragona; la marató solidària a la plaça del Rei organitzada per ACTAC; el primer vermut de la plaça de les Cols amb la Banda Unió Musical; les activitats i exposicions del Ball de Diables celebrant el seus trenta anys; el foc de les víbries de la Mostra de Folklore Viu; la Festa als Ulls que promou Pep Escoda; l’entusiasme dels corredors de la Peonada popular…
El programa d’activitats arriba tan farcit que desborda els “dies oficials” de la festa. A la prèvia, divendres a la tarda, les Tecletes i Raffa Gelati convoquen els més menuts al Balcó a degustar la begudeta al barrilet petit. És la primera cua de les moltes que veurem aquests dies per la ciutat.
I en un entorn molt diferent, al jardí de Casa Canals, la Tecla arrenca amb un dels actes més glamurosos dels darrers temps a Tarragona: una trobada que organitza Repsol per celebrar els quinze anys de col·laboració continuada amb la cultura popular i tradicional. Entre els assistents hi ha els exregidors de festes Sandra Coloma (PSC) i Carles Sala (CiU).
L’amfitrió de la festa és Joan Pedrerol, director de Repsol Tarragona, el mateix que 36 hores després -amb la camisa verda dels Castellers de Vilafranca i desenes de companys- farà possible que gaudim d’un 9 de 8 amb un enxaneta, un 4 de 9 sense folre, un 3 de 9 i un pilar de vuit amb folre i manilles. Definitivament, una diada immensa i única en el marc d’un primer cap de setmana de festes gairebé perfecte.
