Quan comences un projecte ho fas per convicció, totalment convençut que ho fas perquè és necessari, perquè pot funcionar. Quan el Ricard i jo vam començar a parlar de fer un bloc mai vam pensar que acabaria sent el que ara és, un referent a la ciutat de periodisme de qualitat i, ni molt menys, que aquell bloc s’acabaria convertint en una revista en paper i en un digital amb continguts diaris sobre l’actualitat tarragonina.
Quedar-nos a l’atur va ser un cop dur, molt dur, però vam saber reaccionar i de seguida vam començar a pensar què podríem fer amb el temps lliure que teníem per davant. Volíem continuar connectats a l’actualitat, seguir el dia a dia de la ciutat, i amb aquesta voluntat, poc més d’un mes després d’estar a l’atur, va néixer el Fet a Tarragona.
Va ser un inici molt modest, sense recursos. Era simplement una manera de no tancar-nos a casa, de sortir al carrer i cridar ben fort que volíem continuar fent de periodistes. El procés va ser lent però, poc a poc, el projecte va començar a créixer. L’acceptació era molt bona, vam començar a escriure articles gairebé a diari i cada dia més gent es va sumar al projecte. Aquell bloc tímid dels inicis es començava a convertir en un portal de referència. La contra crònica, la reflexió, la crítica i l’anàlisi en profunditat es van convertir en les principals armes del mitjà, que poc a poc va anar captivant un públic que demanava aquest repàs a l’actualitat més pausat i reflexionat.
Mesos després, engrescats per la bona acceptació del digital, les converses per fer créixer el projecte eren cada vegada més constants. L’oportunitat de donar un pas endavant estava sobre la taula, i poc a poc la vam anar construint. Però no ho vam fer sols. El Quim Pons, l’Albert Ollès, el Jordi Suriñach, l’Anna Plaza, l’Enric Garcia Jardí, el David Oliete, el Ricard i jo mateix vam començar a pensar que potser el bon moment del digital es podia traduir en un projecte únic a la ciutat: en una revista de qualitat.
Les reunions de treball van ser d’allò més apassionants. Grans professionals dels que ha aprés molt. Vam començar de zero i vam crear una revista del no res. Era un projecte nou, molt engrescador. No cada dia et pots reunir amb professionals com aquests i fer un projecte junts. Mesos després sortia al carrer el primer número de la revista Fet a Tarragona, un producte de qualitat periodística i fotogràfica. La seva presentació va omplir de gom a gom al Jardí del Metropol, un bon símptoma de l’acceptació d’aquest nou projecte.
Avui fa 365 dies que vam publicar el primer article del Fet a Tarragona. 365 dies després tot ha canviat molt. Ara veiem que la constància, les ganes de treballar i l’esforç tenen la seva recompensa. 365 dies després, aquell bloc s’ha convertit en un portal de referència i de gran qualitat. 365 dies després, el Fet a Tarragona és al carrer en format paper, una aposta arriscada però molt pensada. Avui, 365 després ens continuem creient aquesta manera de fer periodisme, i que sigui per molts anys més!
Us felicito ja que el producte periodístic que heu engegat, bloc i bimensual, té força qualitat. Enhorabona a tots i per molts anys.
Enhorabona i moltes gràcies per l’esforç !!