Carregant ...

L’erupció dels Stromboli Jazz Band

(Autor: Josep M. Rios. Cedida: Stromboli Jazz Band).

(Autor: J. M. Rios. Cedida: Raül Cid).

Diuen que el nom fa la cosa. L’entrada dels Stromboli Jazz Band en l’escena musical tarragonina ha estat explosiva com l’erupció d’un volcà. El seu vocalista i trombó, Raül Cid, defineix el grup com “un esclat d’energia i caliu”. En un poc més d’un any i mig han dut a terme prop d’un centenar de concerts i han editat el seu primer disc, titulat Smile. També han tingut temps de trepitjar festivals de jazz com el de Sant Sebastià, el passat juliol de 2012, o el Dixieland, i de voltar per gran part de la geografia catalana.

 

La força del seu directe, reforçada per unes grans dosis d’humor i interacció amb els espectadors, és determinant per entendre la bona acceptació que han tingut. “Hi ha músics que pugen a l’escenari i sembla que toquin per a ells mateixos”, recrimina Cid. “Nosaltres intentem connectar amb el públic”, assevera el cantant dels Stromboli Jazz Band.

 

Raül Cid, vocalista i trombonista dels Stromboli Jazz Band, presentant-nos el disc "Smile".

Raül Cid, vocalista i trombó dels Stromboli Jazz Band, presentant-nos el disc “Smile”.

El “jazz festiu” de versions populars que plantegen ajuda a teixir complicitats amb la gent. “D’aquesta manera és més fàcil accedir-hi, perquè partim de cançons que formen part de la nostra memòria col·lectiva”, assegura Cid. Bésame mucho, Moliendo café o Al mar són una mostra del seu repertori, que enriqueixen per mitjà del conreu de diferents estils, com l’ska, la bossa nova, el swing, ritmes de fanfàrria i fins i tot el bolero i el txa-txa-txa. “Intentem donar un punt de vista diferent, una altra perspectiva, sobre allò que està fet”, afirma. L’obra dels tarragonins simbolitza una reivindicació de la dignitat de fer versions i una bona manera d’acostar el jazz a tot tipus de públics.

 

“Si ja parteixes d’un bon guió, has de ser molt mal director perquè allò no funcioni” diu, humilment, el vocalista de la banda. Curiosament, Smile, el títol del disc dels Stromboli Jazz Band, prové d’una peça musical que va compondre un gran director cinematogràfic, el britànic Charles Chaplin, per a la pel·lícula Temps moderns (1936). “Intentem transmetre energia positiva, i donar un missatge de confiança i optimisme davant les coses i la vida”, assegura Cid.

 

Sopars mediàtics i projecció a l’estranger

 

Famoses són a les xarxes socials les experiències gastronòmiques dels sis integrants del grup. “Una dia ens vam adonar que teníem més me gusta a la fotografia del sopar que no pas a les del concert que tot just acabàvem de fer!”, bromeja. “Potenciem molt les activitats en equip, per això és important el dinar, o el sopar”. “Aquesta complicitat es nota a l’escenari”, afegeix.

 

Són plenament conscients que cal picar pedra més enllà dels concerts i els assajos, bé sigui mantenint actius els comptes de Facebook i Twitter, com fins i tot, si s’escau, penjant cartells, com van fer per promocionar el concert del passat 24 febrer, en el qual van aconseguir omplir les 500 butaques del Teatre Metropol.

 

De moment sembla que Raül Cid (trombó/veu), Josué García (trompeta), Ismael Carles (tuba), Ton Solé (banjo/ukelele), Camilo Rey (saxo) i Sergi Cabrera (bateria) encara tenen moltes coses a dir, i que el volcà musical estrombolià tot just acaba de despertar-se. El vocalista del grup explica que els han seleccionat per formar part del catàleg de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), fet que els podria permetre, en un futur pròxim, actuar a l’estranger. Amb un somriure, com sempre, projectant en positiu, com els caracteritza.

 

(Autor: J. M. Rios. Cedida: Raül Cid).

(Autor: J. M. Rios. Cedida: Raül Cid).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *