Dies d’enhorabona a l’hemeroteca de Tarragona, situada al carrer Ritort i Faus. El volum de visitants de l’equipament és l’habitual, el de qualsevol altre matí de l’any, però l’ambient que s’hi respira, des de la tarda del passat dilluns 16 de desembre, és extraordinari. Gran part dels usuaris hi entren exclusivament per felicitar les seves quatre treballadores, que teòricament havien de ser acomiadades el 20 de desembre. També n’hi ha, però, que aprofiten l’avinentesa per asseure’s una estona i llegir la premsa diària de forma gratuïta. El silenci respectuós que sol imposar-se a la sala de consultes, es trenca de manera excepcional, a estones, aquests dies. El motiu, indubtablement, paga la pena. Les congratulacions de la gent els arriben també per mitjà de correus electrònics i trucades telefòniques.
Ni els llocs de treball, ni el fons documental de l’hemeroteca, de prop de 70.000 volums, corren el risc, actualment, de desaparèixer. Entre els 118 títols de diaris disponibles, hi destaquen una gran quantitat de mitjans internacionals, com Expresso i Le Monde, que són els que Josep Maria Zamora llegeix, a part dels rotatius d’àmbit estatal, els tres o quatre cops per setmana que se sol apropar fins a les instal·lacions de Ritort i Faus. També s’hi poden consultar 2.737 publicacions periòdiques tant diverses com L’Alguer o la revista Time, i un important fons de cartells polítics, entre d’altres. Marta Mañé i Jesús Serrano, de perfil més jove, estudiants d’Història de l’art i Economia, respectivament, solen venir-hi un parell de cops a la setmana per avençar feina en un ambient tranquil. Els universitaris representen un gruix important d’usuaris.
La sala de treball de les responsables de l’hemeroteca està presidida pel primer exemplar de La Vanguardia, de l’any 1881, emmarcat, i un seguit de prestatgeries plenes de llibres. També hi és present un pòster dels gegants Moros, que simbolitza a la perfecció l’arrelament d’aquest espai amb la ciutat. Núria Gavarró, una de les seves treballadores, descriu l’equipament com “una institució de tota la vida”, significativa per als tarragonins.
Anna Bladé, directora de l’hemeroteca, recorda que a Ritort i Faus s’hi van traslladar el 1984. Bladé ha completat gairebé tota la seva vida laboral entre aquestes parets. “Sóc la veterana”, diu, somrient. Va incorporar-s’hi amb 23 anys i espera jubilar-s’hi. I molts tarragonins, com han demostrat aquests dies, també ho anhelen.
UNA MICA DE CONTEXT
El dia 5 de desembre, com ja s’ha explicat en diversos mitjans de comunicació, un membre de la Fundació Catalunya La Pedrera va informar a les responsables de l’hemeroteca de la determinació de tancar el servei. Tot seguit s’enviava als mitjans, des de l’entitat, un comunicat de premsa confús i críptic. La notícia implicava quatre cartes d’acomiadament, fetes arribar justament quinze dies abans del suposat tancament. El pitjor dels regals nadalencs per a les seves destinatàries, persones que porten entre 9 i 34 anys al servei de l’hemeroteca. “No ens ho esperàvem, perquè mai ens havien dit que l’hemeroteca perillés”, assegura Gavarró.
Per sort, la societat civil va saber estar a l’alçada de les circumstàncies i defensar, amb una recollida d’unes 5.000 assignatures, i també amb un impacte important a les xarxes socials, el manteniment del servei. A més, també hi hagué una ràpida reacció política i un desplegament mediàtic generalitzat.
