La història de Llewyn Davis que els Coen estan portant en aquest inici d’any als cinemes catalans és la d’un perdedor caigut després d’un èxit efímer. La sensació permanent de derrota moguda per una personalitat complicada i egocèntrica s’encarrega de tancar les possibles portes obertes de l’èxit. És la història d’un tarannà especial, d’un personatge que navega entre la realitat i la ficció. És una de tantes històries trencades d’aventures individuals o col·lectives.
Si algú se sent emmirallat en aquest argument a nivell esportiu que aixequi la mà… – “Som uns desgraciats” – em deia no fa massa un soci d’aquells de tota la vida, d’aquells amb qui encara quan parem pel carrer ens encanta xerrar una bona estona de futbol i aprendre quatre coses més d’aquelles que mai s’expliquen del Nàstic.
Apostaria bona part del capital que ni tinc que l’obra dels germans Coen serà una de les sensacions als cinemes d’aquest any i que el seu protagonista, Oscar Isaac, ja entra a les travesses per a Globus d’or i Òscars d’aquest 2014. Tant de bo tingués tan clar quin serà el paper del Nàstic en aquest segon tram de lliga que inicien els grana al Camp d’Esports de Lleida.
El Nàstic torna a un escenari que li ha estat propici en les darreres visites i on buscarà repetir la història de fa just deu anys (4 de gener del 2004): quan una victòria per 0 a 3 reenganxava a un equip tocat, a la lluita pels play-off d’ascens.
Jordi Vinyals, aleshores tècnic grana, treia el manual d’estil i llençava comparacions amb la seva àvia i una bicicleta per explicar la situació futura de l’equip. Allò de la teoria del, i sí!, i sí! que tant ens agrada de fer amb la portera de Núñez o la lletera. Aquell 2004 el Nàstic acaba jugant els play-off i pujant a segona A després de la reacció de gener a Lleida.
Les dues últimes visites a Lleida han estat en anys parells (2004 i 2006) han acabat amb victòria del Nàstic i amb un posterior ascens.
VIRTUTS I DEFECTES
L’equip es troba en ple procés de consolidació de concepte i d’estil futbolístic. Segurament és poruc encara per mostrar el seu millor joc en partits determinants però està més convençut de les seves possibilitats després de la injecció d’autoestima rebuda a la Copa.
Vicente Moreno ha trobat un onze amb pocs retocs i amb l’aposta clara per un doble pivot de construcció. La confirmació d’una defensa fixe, a la que podrien afectar els balls que tot just comencen del “mercato” hivernal amb la sortida d’algun dels indiscutibles i l’arribada de noms fins ara poc coneguts, és una de les virtuts que ha exhibit el conjunt de Moreno en el darrer tram de lliga.
Els grana visitaran en aquesta segona volta només dos camps amb gespa artificial (set a la primera), factor que ha d’afavorir el joc d’un equip que ha de ser l’encarregat de portar el pes del partit.
La solidesa defensiva, la millora de cara a gol i sobretot a nivell individual la reafirmació del moment pel que passa Xisco Campos a l’eix, la continuïtat de David Sánchez i David Rocha al doble pivot i el retrobament golejador de Marcos, Perera i Lago jr, juntament amb la competència exigent de Tomeu i Reina a la porteria, i un component de compromís i intensitat (inexistent en alguns partits) han de ser determinants per intentar assolir l’objectiu. Tot això, combinat amb una dosi d’atzar necessària sempre, i més aquest cop, per trencar el malastruc existent i canviar la història de derrotes dels darrers temps.
El tòpic (4562) d’anar partit a partit agafa més força en aquesta mànega veient la situació de l’equip. Pels optimistes, però, apunteu el tram a partir de la jornada vint-i-nou i fins a la trenta-quatre amb derbi pel mig inclòs, on, si l’equip no s’ha despenjat, es jugarà les opcions reals de presentar candidatura per jugar la fase d’ascens.
Aquest 2014 arriba també carregat amb una dosi de simbolisme i història, ja que la secció de futbol celebra el seu centenari. Seran uns cent anys més discrets, lluny de les celebracions dels 125 anys del club, però un ascens serviria per tornar a donar valor a la data.
Comencem un any en que no tenim ni la més remota idea de si el Folk es tornarà a ficar de moda, però sí que queda clar que Vicente Moreno serà l’encarregat de fer que la pel·lícula grana soni tan potent com la banda sonora del Llewyn Davis dels Coen durant tot l’any.
