Benvolgut alcalde Ballesteros,
L’Onze de Setembre de 2012, a l’acte d’ofrena al monument a Rafael Casanova –que recordaràs que jo mateix presentava davant les autoritats institucionals i les entitats de la ciutat- vaig sentir en el teu parlament com deies que tard o d’hora el poble de Catalunya hauria de decidir el seu futur i la seva relació amb Espanya a través d’una consulta. Eren les 10 del matí d’un dimarts que estava a punt de canviar la història del país. Poques hores després, un milió de persones omplien Barcelona en una marxa encapçalada per un lema inequívoc: “Catalunya, nou Estat d’Europa”.
Conseqüent amb les teves idees no independentistes, no vas participar a la manifestació de la tarda convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Una postura coherent: res a dir. Però al matí encara vas tenir temps d’afirmar davant dels periodistes: “És lògic que els catalans puguin decidir lliurement i de manera democràtica què volen ser”. Aquell dia vaig pensar que com alcalde de Tarragona havies estat a l’alçada política de la festa nacional i del que llavors reclamava la majoria de ciutadans.
Han passat setze mesos i el Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta per demanar al Congrés dels Diputats el traspàs a la Generalitat de la competència per poder convocar legalment un referéndum que permeti votar als catalans si volen ser o no un Estat i si volen que aquest Estat sigui o no independent. Entenc que la proposició de llei avalada per una majoria molt qualificada de 87 diputats del Parlament (tres del teu partit) està en la línia del que tu deies la Diada del 2012. No entenc, però, com la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (a la qual tu sembla que dones ple suport) ha volgut alinear-se en aquesta qüestió cabdal per al país amb aquells que neguen el dret dels ciutadans a votar.
Quan es discutia sobre la pregunta, el teu partit va demanar que fos inclusiva i no un simple ‘sí’ o ‘no’ a la independència. Quan la pregunta que van pactar altres forces polítiques (de la democràcia cristiana a l’esquerra alternativa) va ser inclusiva, el teu partit va dir que no estava pactada prèviament amb l’Estat. I quan ara es demana permís a l’Estat i es busca l’acord perquè la consulta sigui legal, la direcció del teu partit s’hi oposa (en contra del que deia el programa electoral de novembre de 2012).
La convulsió que ha ocasionat aquesta postura –incompatible, al meu entendre, amb la tradició catalanista del socialisme al nostre país- obliga els líders polítics del PSC a posicionar-s’hi. Alguns de la vàlua dels exconsellers Antoni Castells, Montserrat Tura (probablement, els millors dels governs tripartits) i Joaquim Nadal (l’Alcalde de Girona, amb majúscula, durant dues dècades) ja ho han fet. Altres, com l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (amb majoria absoluta) han renunciat al seu escò en un gest que, segons tu, l’honora. I tres diputats socialistes -entre els quals cal destacar l’exconsellera de Sanitat, Marina Geli– han apostat clarament pel referèndum i ara estan en el punt de mira per dir el que pensen.
Benvolgut alcalde,
Molts tarragonins -crec, sincerament, que la majoria- voldríem veure i escoltar l’alcalde de Tarragona defensar sense ambigüitats el dret a decidir dels catalans el seu futur. I defensar la consulta i el procediment exquisidament democràtic que ha seguit el Parlament per reclamar-ne la competència. I defensar davant les institucions de l’Estat la reclamació àmpliament majoritària dels ciutadans de Catalunya expressada al carrer. Així, el pròxim 9 de novembre (o quan sigui possible) tu podries votar per la configuració de Catalunya com un estat federat dins del marc espanyol i la resta de tarragonins podríem votar i triar lliurament la nostra opció.
Molt cordialment,
Molt bon article, en aquest aspecte l’alcalde ha decebut a molts i molts tarragonins, dona la impressió que no vol parlar-ne obertament (te por?), fidel a Navarro, al Clero Tarragoní i al PP…… a les properes eleccions tan ell com el seu partit ja recolliran el que han sembrat.