Diuen que la ignorància és descarada. I més en aquest temps convulsos on qualsevol polític pervers pot dir terroristes als ciutadans i manipular i banalitzar la història amb total impunitat, com ha fet aquest cap de setmana a Catalunya la cúpula del PP.
Per combatre la ignorància, res millor que l’educació, la cultura i la memòria. En plena ofensiva de la dreta espanyola “a cop de matxet” i amenaces envers els demòcrates, un grup de subscriptors del FET A TARRAGONA han viscut aquest dissabte una experiència única per conèixer la seva història i reflexionar sobre el present partint de les lliçons del passat.
El número 3 de la revista del FET, presentat el passat 14 gener, dedica la portada i el dossier central a la recuperació de la Tàrraco romana com a símbol d’identitat i orgull per als seus habitants, i per consolidar alhora una marca de ciutat que mostri al món una Tarragona bressol de la civilització.
Hi ha poques persones que puguin explicar millor tot això en tres hores d’intensa visita al Circ romà i el seu entorn que el professor Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, investigador de l’ICAC i un dels principals experts del passat romà de la ciutat.
Ruiz de Arbulo va acceptar la invitació del FET per obsequiar els subscriptors amb dues visites guiades pels orígens imperials de la ciutat. I en la primera d’elles va trencar el tòpic de l’arqueòleg erudit i tímid per transformar-se en una mena d’Indiana Jones apassionat per la feina, comunicatiu, didàctic i, fins i tot, teatral en els moments adients.
“Hi ha vegades a la vida que es pot fer una cosa única i alhora entendre que és Tarragona“, va deixar anar segons abans de descobrir als participants unes escales originals del segle I que es conserven al soterrani del vestíbol de l’Antiga Audiència.
“Esteu trepitjant la mateixa pedra per on va caminar un senador romà fa 2.000 anys i hi ha molts pocs llocs a on es pugui fer això actualment”, va sentenciar davant l’expressió meravellada dels assistents, la majoria dels quals no havia estat mai en aquest indret.
Aquesta fou la sorpresa final d’un recorregut fascinant iniciat a la Plaça de la Font amb una altra frase marca de la casa: “La nostra Tarragona és encara la Tarragona romana”.
Amb fotos i plànols enganxats damunt cartolines (“encara no hem trobat cóm adaptar de forma pràctica les noves tecnologies a aquestes visites”, es va excusar) i el seu discurs entenedor i loquaç com a úniques armes, el catedràtic va defensar aquesta teoria demostrant que el circ encara existeix sota les edificacions actuals.
El catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo explica Tàrraco a subscriptors del FET
“Era una construcció molt sòlida i els posteriors pobladors van decidir no enderrocar-lo i ficar-s’hi a dins, adaptant les cases a la seva estructura”. “Es conserva sencer, aquí davant nostre”, exclamava el professor mentre mostrava als seus privilegiats alumnes les restes que ho confirmen.
Per ajudar a imaginar-se aquesta mena de Tarragona oculta, Ruiz de Arbulo va recomenar fer una “lectura dels edificis” tot pensant en la ciutat com un “puzzle” de peces superposades. I es va esforçar a explicar, a peu de carrer, l’alineació dels edificis actuals seguint la base dels originals i els perímetres de les diferents muralles.
“Un dels principals valors de Tarragona, que la diferencien d’altres grans ciutats fundades pels romans, és que aquí vivim amb la nostra història. La trobem pels carrers i les places o dins de cases, restaurants i bars”, va destacar.
A la Capçalera del Circ i el Pretori, l’historiador va recordar els seus temps d’arqueòleg, trobant secrets amagats durant segles, i els primers projectes de recuperació de la Tàrraco romana.
Un relat farcit d’anècdotes personals a on va resumir el treball fet fins ara i el que resta per realitzar-se (“més de la meitat està per descobrir”), alhora que defensava els valors de la romanització i el seu ampli llegat, que encara regeix molts aspectes econòmics, jurídics, polítics i socials de les nostres vides.
El professor va reivindicar equipaments museístics més enllà de la Part Alta –promesos des de fa temps- per aconseguir una imatge complerta de la ciutat romana, ampliar l’oferta i atraure un turisme cultural que pernocti.
Seguint el seu discurs de connexió entre el passat i el present, Ruiz de Arbulo va aprofitar la visita a la Torre del Pretori que el franquisme va convertir en presó per recordar –ara que es commemora el 75è aniversari de l’entrada de les tropes del dictador a Tarragona– la importància de la memòria històrica.
I no només la que expliquen els historiadors com ell, des d’una perspectiva científica, sinó en especial la que va anomenar “història personal, aquella que narren els protagonistes i que passa de generació en generació”. Una reflexió que el va dur a admetre la seva “gran preocupació” actual pel “perill de manipular la història”. Magister dixit.
M’ha agradat molt el reportatge, descriu molt bé tal com va anar la interessantíssima visita per aquesta Tarraco Oculta que magistralment ens va mostrar el Mestre Ruíz de Arbulo. Jo crec que vaig aprendre més en tres hores de les seves explicacions i anécdotes que amb totes les guies de Tarraco que he llegit en la meva vida. Gràcies al FET per la oportunitat de gaudir de la visita amb aquest guia de luxe.