1.- INTRODUCCIÓ
Amb tots els respectes per a Octavi August, existeix un any fonamental per a l’història de Tarragona que no és ni el del seu naixement (63 aC), ni el 14 dC, (any de la seva mort). Segons el meu parer, és l’any 218 aC perquè és aleshores quan es van donar un seguit de circumstàncies que farien d’aquest indret el més preuat de la costa occidental de la Mediterrània.
No m’estic referint, només, als romans, amb la seva inapel·lable victòria contra els púnics a la batalla de Kesse al novembre del 218 aC. Altres fets, abans de la seva arribada, es van concatenar per a propiciar la que després seria la capital de l’Hispania Citerior.
La petjada de la presència romana a la ciutat de Tarragona, i especialment la solada cultural, social, urbanística i arquitectònica, és del tot indiscutible. El passat romà de Tarraco és present a la ciutat en tots els seus racons. Determinades traces segueixen inalterables des d’aquella època, altres mantenen les pautes i criteris amb que van ser concebudes.
No és possible explicar la ciutat sense emfatitzar el període de màxim esplendor. Però probablement hauria estat molt diferent sense els antecedents, obres i infraestructures d’un altre poble, els ibers, veritables descobridors i desenvolupadors d’un emplaçament natural que proporcionava de forma generosa excepcionals condicions per un assentament humà. Els romans, quan varen arribar l’any 218 aC. no van trobar un territori erm i despoblat. Ans al contrari, el antics pobladors d’aquestes terres disposaven d’un territori organitzat, i unes infraestructures de defensa i de serveis bàsiques, que convertien la ciutat en una veritable plaça forta, circumstància ja valorada sis mesos abans pels cartaginesos. Obligats pels fets, els estrategs romans van comprovar les virtuts de l’emplaçament i les van saber aprofitar i millorar.
Es planteja precisament l’anàlisi d’una etapa de la ciutat de Tarragona que presenta encara grans interrogants. No existeix una única història, mai no ha existit. Aquesta es complementa amb les diverses interpretacions del seus protagonistes i estudiosos i es regenera constantment a partir de nous arguments, explicacions, troballes i punts de vista alternatius.
Aquestes noves aportacions i punts de vista suposen una aportació al coneixement, pel fet d’enfocar-ho des de diferents vessants, més enllà del merament històric. La història l’escriuen els vencedors, en tenim exemples ben propers. No més el temps i altres testimonis i estudis posen sobre la taula la realitat.
El període a analitzar és l’immediatament anterior a l’arribada dels romans a Tarakon, al 218 aC. Volem demostrar una important presència ibera prèvia, que poques vegades ha estat suficientment valorada. Sense detreure la transcendència que el procés romanitzador va tenir en la població i en la història de Tarraco, reivindiquem el paper fonamental dels pobles que habitaven abans aquestes contrades. Primer els cartaginesos i després els romans, van aprofitar les condicions naturals que oferia l’emplaçament ocupat pels ibers. Tot va ser reaprofitat: muralles, torres, i altre mena d’infraestructures bàsiques com a pous, fonts i camins, i evidentment, el port.
No va ser per casualitat que Hannibal decidís establir a Tarakon la seva base d’avituallament a la reraguarda de seu espectacular exèrcit que partí per travessar els Pyrene i els Alps. Els fets i esdeveniments que això va comportar, convertirien l’humil port de Tarakon en una base d’importància similar a la de Carthago Nova o les mateixes Ostia i Puteoli. El general va ser el primer en adonar-se de les magnífiques condicions des del punt de vista estratègic que oferia aquell poblat, oppidum li deien els romans, anomenat Tarakon.
Pretenem demostrar també que Tarakon i Kesse eren dos assentaments diferenciats, amb un suburbi portuari que els complementava, i tots tres situats sota la que després fora l’Imperial Tarraco. La geografia, la topografia i la geologia ens ajudaran a fer-ho. També estudiarem i analitzarem històries i llegendes, i tots els elements i aspectes que ens ajudin a millorar la comprensió de com era l’actual Tarragona a primers del segle II aC.
L’estudi es justifica per dos motius. El primer, ja ho hem dit, per aportar més dades en l’intent reivindicatiu del paper a la història del poble iber que feia no menys de quatre segles que habitava aquestes terres. El segon, per l’enriquiment que podem aportar proposant altres versions interpretatives derivades de la diferent perspectiva del seus autors. La història, disciplina fonamental del coneixement, de vegades arriba a ser tan potent que sovint trava i bloqueja altres interpretacions coartant el flux d’idees. Una visió històrica des de fora de la història, com la que plantegem, pot ser altament positiva.
Xavier Climent.
