Qui no ha fet algun cop una col·lecció de cromos de futbol?. Qui no ha intercanviat al pati amb el clàssic “tengui,falti” o ha esperat aquell porter que mai sortia?
Qui no recorda l’olor a pega sobre el cartró dels cromos i aquell “enganxar a sobre d’un altre” o la pàgina dedicada sempre als últims fitxatges?
La nostra “colec” de cromos granes aniria des d’Alba a Zamora en ordre invers, passant per Kubala, Vizcaino o Pesudo.
Ricardo Zamora és segurament el primer gran nom de la història del futbol mundial que per una casualitat va vestir la samarreta del Nàstic. El mític porter dels anys vint i trenta va jugar un partit amistós per “orden gobernativa“, segons recull la revista Jornada Deportiva a la seva portada, davant del Wacker de Leipzig (29 de desembre de 1922). Ell segurament va ser el primer cromo ocasional. Un d’aquells cromos d’enganxar opcionalment i que molts desconeixíem fins i tot de la seva existència.
A mitjans dels quaranta del segle XX, podríem omplir una pàgina sencera de cromos. La lleva que puja al Nàstic a Primera amb Balmanya, Babot, Panadès, Camilo Roig i companyia omplirien una de les pàgines centrals de l’àlbum encara en un blanc i negre pujat.
Fins i tot Ladislao Kubala i Alfredo Di Stefano, l’any 1953 en un amistós jugat a Tarragona es va enfundar la samarreta del Nàstic i podria ocupar un lloc destacadíssim al costat de Zamora. Va ser un dels pocs partits on Kubala i Di Stefano van jugar junts amb la samarreta del Barça abans que el règim franquista s’emportés cap a Madrid al segon.
El lloc principal de l’àlbum estaria reservat per un nom propi, el de Valero Serer. Serer, màxim golejador de la secció en els seus cent anys d’història, és l’ídol de tota una generació i el nom d’un mite que passarà de boca en boca pels posteriors seguidors del Nàstic. A Valero Serer el va aplaudir l’estadi de l’Avinguda Catalunya fins i tot quan va visitar el camp grana amb la samarreta del Reus l’any 1967, a les acaballes de la seva carrera tot i que després encara tornaria al Nàstic per retirar-se l’any 1970.
Rifé, Amigó i Pesudo formarien part dels futbolistes amb passat grana i nom blau-grana.
Jose Manuel Pesudo va arribar al Nàstic a retirar-se després de substituir a Ramallets a la porteria del Camp Nou i obtenir un trofeu Zamora a primera divisió.
Vicent Amigó va fer el camí invers i, després de quatre temporades al Nàstic, va fer el salt al Camp Nou on va jugar una temporada. Quimet Rifé va jugar cedit al Nàstic a principis dels seixanta abans de començar la seva llarga etapa al Barça que el portaria a ser capità del renéixer de l’equip blaugrana a la dècada dels setanta.
Noms d’il·lustres jugadors fets a casa, com Santi Palanca o Jordi Filgueira podrien entrar en l’apartat del planter després de fer el salt a la primera divisió amb Espanyol i Màlaga.
La pàgina del planter però seria més contemporània i la reservaríem per a Luis Miguel Ramis i Joan Vizcaino dos d’aquells fills pròdigs que van tornar a Tarragona (2001/02) després d’un currículum brillant amb Reial Madrid i Atlético.
Ramis que va fitxar pel Reial Madrid l’any 1991, suma al seu palmarès una copa i una supercopa d’Espanya amb el club de la castellana i un títol de lliga amb el Deportivo de la Corunya. Vizcaino per la seva banda va guanyar tres copes i una lliga amb l’Atlético de Madrid formant part de la plantilla històrica de l’equip matalasser que l’any 1996 va fer el “doblete”.
Antoni Pinilla i Jordi Alba serien segurament els dos darrers cromos a destacar al costat de noms encara en actiu la majoria com Victor Casadesús, Jose Mari, Ruben Castro, Abraham, Roberto Jiménez, Portillo, Makukula, Bizarri o Pape Diop.
Pinilla ha estat l’heroi romàntic dels anys de més glamour del Nàstic. L’ex del Barça, és recordat per una àmplia generació de culés per un gol, que mai va ser gol, a la final de la Recopa del 91 davant del Machester United al de Kuip.
Pinilla va arribar a Tarragona amb els deures fets a la seva carrera esportiva amb una medalla d’or olímpica i amb el fet de pertànyer a la lleva del Cobi i a la plantilla del Barça que de la mà de Cruyff guanya la primera lliga del tècnic holandès l’any 1991.
Antoni Pinilla després d’uns primers anys amb dubtes a Tarragona es va convertir amb el referent del Nàstic que torna a primera aquella tarda del tres de juny del 2006 a Xerès. El seu nom va ser el més cantant per l’afició i fins i tot pels propis companys de vestidor.
Durant la lletania del Nàstic per segona A i en el seu camí cap el purgatori de la segona B actual, un nom ha destacat per sobre de la quantitat industrial de futbolistes que han passat els darrers anys per Tarragona. Jordi Alba, actualment lateral esquerre del Barça i de la selecció espanyola, va jugar una temporada (2008/09), sota les ordres de César Ferrando, cedit pel València al Nàstic. El petitó, aquella campanya extrem de l’Hospitalet, ha començat a escriure el seu nom també amb lletres grans en el futbol més contemporani.
Segurament ens deixem molts futbolistes que per cadascú haurien de formar part d’un àlbum immens que il·lustraria aquests primers cent anys de la història de la secció de futbol del Nàstic. Noms que no han passat a formar part de l’Olimp futbolístic, que no han guanyat títols, que mai han jugat en cap equip gran però que per alguna o altra raó formen part de la llegenda col·lectiva o individual dels que han seguit i segueixen al Nàstic des de la grada.
Des de Pani a Palomo passant per Arumí, Gallastegui, Àngel, els germans Coch, Bañeras, Basterra, Juanete o Cunillera. Podríem anar d’excursió per la banda amb Escoda o Codina, tocant-la al mig del camp amb Prieto, Masnou o Buades. Contundents darrera amb Toni Torres, Serrano o Xisco i rematant les jugades amb Oribe, Castillejo o Diego Torres.
La col·lecció de cromos queda oberta. L’àlbum de moment seguirà sense acabar-se pendent dels futbolistes que en els pròxims anys segueixin omplint la història del futbol en qualsevol lloc del món portant, això sí, algun bocí de Nàstic allí on siguin.
AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA EL DOSSIER CENTRAL QUE EL NÚMERO 4 DE LA REVISTA ‘FET a TARRAGONA’ DEDICA ALS CENT ANYS DE FUTBOL DEL GIMNÀSTIC.
La revista la podeu trobar a les llibreries de la ciutat: La Capona, La Rambla, Adserà, Cal Matias (Serrallo), i també a l’Espai Turisme (carrer Major) i la botiga El Lloro (carrer Governador González). Us en podeu fer subscriptors per només 30€ l’any i la rebreu còmodament a casa. Per complementar la inscripció, cliqueu aquí.
