Estem sopant. La Carme Tàpies em comenta:
-He vist al Facebook que esteu preparant un reportatge de quan l’aigua era salada.
– Sí. Te’n recordes?
– Que si me’n recordo? I tant! Les meves nenes eren petites i fèiem excursions a l’Oliva a buscar aigua de la font.
El Joan Plana posa cullerada.
– També hi va haver una temporada que, a més de salada, l’aigua sortia amb petroli! Banyar els nens era una odissea!
– Jo també me’n recordo! – afegeix la Marta Padró – Va ser durant una bona temporada, a l’estiu. A finals dels setanta…
– I a més, l’aigua de Tarragona feia pudor! – El Carles Jansà riu.
Són records compartits per tots els tarragonins que tenen més de vint-i-cinc anys. Les excursions regulars a la muntanyeta de l’Oliva eren un clàssic. S’hi anava amb garrafes per carregar aigua de la font. “Allò semblava la Rambla”, diu la Montse Clanchet. Hi havia, fins i tot, qui havia desenvolupat estratègies per facilitar la feina. “La gent assídua acostumava a portar una goma elàstica per mantenir l’aixeta oberta mentre omplia les garrafes”, recorda el Rafel Vidal.
Ell va ser testimoni d’una escena d’aquelles que et queden gravades a la memòria. “Davant meu hi havia un home omplint la garrafa amb la mirada perduda. No es va fixar que ja la tenia plena i vessava. El vaig avisar. “Ay, perdone” – em va dir- “Es que soy de Zaragoza y pensava en todo el agua que baja por el Ebro. En cambio cuando vengo aquí de vacaciones tengo que ir a la fuente hasta para lavarme los dientes”.
S’anava allí, a l’Oliva, o a la plaça de les Cols, on també rajava aigua potable gràcies a un dipòsit del segle XVIII. El van rehabilitar l’any 1984 i l’omplien amb camions cisterna. Era això o comprar aigua embotellada, a trenta pessetes l’ampolla. L’aigua de l’aixeta era salada des de mitjans dels setanta.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge d’Anna Plaza que publiquem al número 4 de la revista FET a TARRAGONA. La revista la podeu adquirir a les llibres de la ciutat: La Capona, La Rambla, Adserà i Cal Matias (Serrallo). També a l’Espai Turisme (carrer Major) i la botiga El Lloro (carrer Governador González). Si us en féu subscriptors per només 30€ l’any, rebreu les revistes còmodament a casa. Per complimentar la subscripció només cal clicar aquí. Estem a punt d’arribar als 450 subscriptors!
