Vicent Andrés Estellés va explicitar més d’una vegada que la ciutat tarragonina va esdevenir, per ell, un lloc de gran càrrega simbòlica en la seva vida personal i professional, un lloc de retrobament cultural. El poeta de Burjassot va situar Tarragona en el punt central de l’eix lingüístic, allà on les variants de la llengua catalana conflueixen i evidencien la seva unitat en tots els territoris que s’hi parla. «La unitat de l’idioma, / una unitat de ferro ocult, / de pa segur i compartit, / entre Catalunya i València, / la vaig tocar a Tarragona». Tenint present els versos estellesians, aquest mes d’abril un grup estudiants de Filologia Catalana de pràcticament totes les universitats catalanes van tornar a situar Tarragona en el centre vertebrador de la llengua catalana amb la celebració de la tretzena edició del Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana organitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV va quedar petita durant els dies 8, 9 i 10 d’abril. Van passar més de cent persones per les diverses activitats programades pel Congrés. Xerrades, jocs de coneixença, una ruta literària, col·loquis i una mostra de cant improvisat. La gran afluència i la bona resposta que hi va haver va desbordar els organitzadors en un inici que van haver de tancar les inscripcions uns dies abans del que tenien previst. Els assistents eren estudiants vinguts d’universitats d’arreu dels Països Catalans: de la UA, de la UAB, de la UB, de la UdG, de la UIB, de la UV i de la URV, l’amfitriona.
El toc d’inici del Congrés va anar a càrrec del degà de la Facultat de Lletres, Josep Sánchez Cervelló, i del que fins fa poc havia estat el director del Departament de Filologia Catalana de la URV, Jordi Ginebra, que van inaugurar les jornades en un breu acte de benvinguda en el qual van dedicar unes paraules d’ànims i plenes de felicitacions. Al llarg dels tres dies van passar diferents professors, autoritats i persones provinents de l’activisme social. El contacte amb els diferents perfils de ponents va servir per tenir una visió molt més àmplia sobre les problemàtiques lingüístiques que amenacen les llengües minoritzades en el segle XXI i de buscar possibles solucions—tant acadèmiques com polítiques—a aquests problemes.
En un programa clarament emmarcat en la sociolingüística no es va poder prescindir de la participació del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla i del qui va ser el primer rector de la URV i president de l’IEC Joan Martí. També van ser convidats professors de la UB, el professor Emili Boix i la presidenta del Grup d’Estudi de les Llengües Amenaçades, la professora Carme Junyent. Davant aquesta òptica més academicista amb debats entorn l’oficialitat de les llengües, el paper de les institucions polítiques o sobre les comunitats de parlants d’una mateixa llengua, es va contraposar l’explicació de Maria Teresa Mas. Mestra de professió, va dedicar la seva xerrada a parlar sobre la seva experiència personal com a directora denunciada als anys vuitanta pel grup espanyolista CADECA per defensar i aplicar la immersió lingüística a la seva escola.
De lliçons, exemples i consells n’hi va haver al llarg dels tres dies que va durar el Congrés. L’experiència més recent i que va posar la pell de gallina a més d’un dels oients va ser la que va explicar en primera persona Miquel Àngel Tortell, professor de català i membre de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. Va exposar els motius de la convocatòria de la vaga general indefinida a l’educació i va parlar de la seva vivència davant una resposta insòlita amb mobilitzacions mai vistes a les Illes. Josep Meseguer-Carbó, d’Escola Valenciana, va fer una aproximació a les problemàtiques de la llengua centrades a l’educació al País Valencià. Va mostrar la feina diària que es porta fent des de fa anys a un territori amb més prejudicis que complexitats.
Enmig de tant debat lingüístic, la pinzellada literària es va concentrar al segon dia del Congrés amb la intervenció de Margarida Aritzeta i Magí Sunyer, escriptors del Camp que van fer una breu presentació de la seva obra i van parlar sobre el complex món de la publicació en català en els temps actuals. La ruta literària Vicent Andrés Estellés va anar a càrrec de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) la qual va ser conduïda per Jesús Figueras i que va guiar els assistents del Congrés per diversos indrets significatius de la ciutat de Tarragona en els quals el poeta valencià va dedicar alguns versos i poemes durant la seva estada a la ciutat. La professora Carme Oriol va ser l’encarregada de fer la presentació de l’Arxiu de Folklore de la URV el darrer dia, mostrant aquesta singularitat que tenim a la nostra universitat.
Pere Navarro, professor de Gramàtica Història i de Dialectologia de la URV, va posar fi al XIII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana amb unes paraules d’esperança davant un futur incert per la filologia, pels professionals de la llengua catalana i per les humanitats en general. Una advertència va deixar clara: cal no oblidar que el nostre país—aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó—es manté encara viu gràcies a la llengua i, per aquesta raó, els estudiants de filologia tenen una doble responsabilitat. Són filòlegs perquè greument ho han escollit i així ho han d’assumir.
El Congrés es va anar esvaint enmig dels cants improvisats a càrrec del grup Cor de Carxofa i amb algunes danses sorgides al mateix moment del sopar. Esperançats, il·lusionats i amb més energia que mai, els estudiants de Filologia Catalana d’arreu del país hauran d’esperar el proper mes d’abril de 2015 per tornar-se a trobar al congrés de l’any vinent que se celebrarà a Palma, a la UIB. Mentrestant, seguiran fent la feina de formiga a cadascun dels territoris, a cadascuna de les seves ciutats i pobles. Sense perdre el nord, sense perdre el sud i mirant mar enllà, els futurs filòlegs seguiran caminant decididament.
