Benvolgut director,
Aquest matí he pujat a fer gestions a la capital i m’he endut una bona sorpresa, tu. Ja saps que el que m’agrada a mi és fer el tallat tot espiant les converses tarragonines. Aquest cop n’he interceptat una en què es parlava bé de Reus. Per un moment m’he pensat que devia estar somiant i m’he pessigat un parell de cops. Però no, no, deien que ja era hora que Tarragona i “la ciutat veïna” s’entenguin per beneficiar el territori, i que després de tot a Reus “no som tan mala gent”. Se m’ha escapat la llagrimeta i tot.
Encara no del tot recuperat de l’impacte emocional, he agafat un diari per ventar-me i al final l’he acabat fullejant. I llavors, a les pàgines d’actualitat política, he trobat la raó per la qua ara tot són flors i violes entre ganxets i pelacanyes. Es veu que els dos batlles i uns quants regidors s’han reunit per fer-la petar i llimar asprors. Ho veieu, gent de poca fe? S’hi ha de creure, en el nostres representants. Sí que es guanyen el sou!
En Ballesteros i en Pellicer han escenificat el bon rotllo que mantenen i han muntat una festeta per planificar accions conjuntes que reforcin allò que el vostre alcalde, per no ferir sensibilitats, en diu “el territori”. De la trobada, els mitjans en destaquen que s’han deixat de banda els temes polèmics i han parlat de les coses importants. Res de rebatejar l’aeroport ni la universitat? Calla, que ara sí que anirem bé. Clar, que aquestes coses són més aviat pròpies d’aquell del PP, oi?
He seguit llegint les cròniques per tal d’esbrina ra quins acords han arribat. Millores en el transport, posem per cas. Més i millors busos per arribar en un temps raonable a aquell coi d’estació de l’AVE que tenim. O un pla per lluitar contra l’atur del Camp de Tarragona. Però res de res, estimat director. Bones paraules i bones intencions. Que si farem actes culturals conjunts, que si fomentarem el voluntariat, que si potenciarem el comerç… Enginyeria verbal, vaja.
Això sí, de pactes jan’hi ha hagut. I no pas petits, eh? Han dit que hi haurà una estreta relació entre els respectius seguicis festius. L’Àliga de Tarragona vindrà a fer un tomb pel Mercadal de Reus, i nosaltres us enviarem els Nanos. Útil, sens dubte. Molt necessari. Els carrers eren un clam, hi havia manifestacions demanant-ho. Quan ja estic acabant el darrer article periodístic, llegeixo una declaració d’en Pellicer, el meu alcalde: “Ens interessa més el que interessa als ciutadans”. Apa, doncs això.
Ganxet emmascarat
