Els catalans hem tornat a fer història. Semblava difícil que els mitjans internacionals tornessin a omplir pàgines i minuts parlant de nosaltres després d’haver unit el país de punta a punta amb una cadena humana, però aquest cap de setmana ho han tornat a fer. El món ha tornat a ser testimoni d’unes reivindicacions pacífiques que aquest cop s’han simbolitzat portant els castells arreu del continent europeu sota el nom “Catalans want to vote. Human towers for democracy”. En total, set colles castelleres van agafar camises i faixes i se’n van anar cap a París, Roma, Berlín, Londres, Lisboa, Ginebra i Brussel·les per explicar als europeus que els catalans volem votar el futur de Catalunya, aquella acció tan senzilla i democràtica que alguns s’encaparren en no deixar-nos fer.
La meva idea era seguir la històrica diada des d’alguna de les places properes a casa, però a principis de la setmana passada Llet Nostra i Òmnium Cultural em comunicaven que una imatge meva havia estat la guanyadora del concurs #fotosquefancolla i que podia escollir en quina de les capitals europees me n’anava a viure els castells en directe. La decisió va ser ràpida. Londres, la ciutat que fins ara més m’ha robat el cor i, a més, hi havia l’al·licient que hi anava una de les colles a les que segueixo habitualment: la Joves de Valls.
Se’m va fer estrany trobar-me camises vermelles per Trafalgar Square o compartir sopar amb catalans que viuen a la capital del Regne Unit i que de tant en tant es troben per fer castells. Però el que encara se’m va fer més estrany va ser trobar-me a mi mateixa explicant a molts anglesos que estàvem allí per reclamar que ens deixin anar a les urnes. Estrany perquè les seves cares eren d’incredulitat. Cap dels anglesos amb qui vaig compartir conversa entenia que no ens deixin exercir el dret a vot. La conclusió de tots era la mateixa: “A nosaltres ens passa amb Escòcia, no volem que s’independitzin, però no els hi podem negar el dret a dir-hi la seva”. Ras i curt.
I així és com, sota un sol de justícia i una calor que semblava pròpia del Mediterrani, uns 150 castellers amb la camisa vermella, ajudats per molts catalans desplaçats, van aixecar tres castells davant d’un dels llocs més emblemàtics de la capital britànica, el Tower Bridge. Uns castells que tècnicament no van ser els més perfectes del món (el 4de8 va quedar en intent desmuntat i el 3de8 només es va poder carregar, tot i que el 5de7 i el 4de7 amb agulla si que es van descarregar), ara bé, es tracta d’un detall que es pot passar per alt ja que l’objectiu d’aconseguir la imatge històrica d’un castell davant del Tower Bridge per reclamar el dret a vot es va complir a la perfecció. Això si, em quedo amb el detall dels aplaudiments eufòrics dels britànics quan tot just van començar a sonar les gralles de l’intent desmuntat de 4de8 i de les seves cares atònites quan una multitud els hi demanava que estiguessin en silenci. Molts haurien estat encantats de passar-se tota l’actuació aplaudint!
Abans d’acabar, informar-vos que no són totes meves les imatges que il·lustren aquest article o les que podeu veure en aquest àlbum de la pàgina del Facebook. Algunes són del meu acompanyant a la capital britànica, Àngel Díaz (@angeltarraco a Instragram).
