Sense el gol de Mario Basler, mai s’haurien convertit en herois Solksjaer i Sherindam. Sense el de Mickael Essien mai hauria existit l’inestiazo d’Stamford Bridge o sense anar més lluny sense el gol de Jito, l’èpica de Las Llanas potser hagués quedat més descafeïnada.
Els herois de Sestao, com els bateja el Rubén, l’speaker del Nàstic, es volen tornar a reivindicar a casa.
Els rituals habituals es reprodueixen com si la marmota sortís cada matí. L’arribada de l’equip, aquest cop amb David Sánchez com a director d’orquestra de l’autocar, els pots de fum vermell, els diables fent repicar els seus tabals, els de l’assemblea sempre combatius i la gent entregada davant dels protagonistes de tot plegat. Vicente Moreno baixant entre una autèntica Marea Grana que vol ser-hi i dir la seva també en aquest penúltim pas .
El Nou Estadi viu sensacions de festival de final de curs de la canalla, quan tots els pares esperen amb ànsia relativa que actuï la classe del seu fill però els sobren bona part de la resta de les actuacions. Els grana amb ganes de revenja i de demostrar qui s’ha merescut al camp ser el líder del grup III de la segona B.
La FIFA s’ha atrevit a contraprogramar el partit amb un Suïssa Equador que s’acaba emportant la selecció alpina per dos a un. Idèntic resultat que la nit anterior va aconseguir Itàlia davant d’Anglaterra en una de les últimes meravelles del futbol contemporani.
BOFETADA SENSE MÀ
Nàstic i Llagostera però avorreixen força a la primera part i s’allunyen de qualsevol pensament inicial de partit elèctric d’anada i tornada per a posar pressió al rival i anar a terres gironines amb l’eliminatòria clarament favorable.
Al gol de muntanya els de sempre, Orgull Grana, ja han començat l’espectacle per a combatre l’avorriment i des d’abans de començar el partit s’han encarregat d’enviar un missatge clar i de ficar color al camp.
Una gran lona horitzontal amb l’skyline del balcó del mediterrani, la senyera de Tarragona, i dues consignes, “Orgull d’equip” “Orgull de ciutat”
La primera part s’acaba només amb una notícia negativa per als tarragonins que perdran a David Sánchez per el partit de tornada després de que el migcentre andalús hagi vist una més que rigorosa groga.
Com deia la pancarta situada just davant de les taules de premsa “Desafia els reptes tocaràs el cel”. Premonitòriament el lema avançava el que ens tocaria viure a la segona part.
Els més de dotze mil espectadors del Nou Estadi reben una bofetada sense mà, com va dir Vicente Moreno, quan Marc Sellarès avança als visitants aprofitant un mal xut de Jordi López. Només s’havien jugat dotze minuts de la represa.
L’equip dels records (disset partits sense perdre), no havia de fallar.
Amb perdó i respecte, l’hòstia, va despertar de cop a un Nàstic força apàtic fins aquell moment. Els gols de Lagojr de penal i de David Rocha de cap, ampliant el seu repertori a les últimes jornades, converteixen el partit en una representació col·lectiva de passió grana.
Quan l’àrbitre xiula el final tornen els rituals, invasió de camp, búsqueda desesperada de samarretes, felicitacions als jugadors i un ingredient nou els aspersors estil Mourinho que serveixen com a mesura intimidatòria per evacuar els seguidors que també s’acomiadaven de la gespa.
Tot queda obert per el partit de tornada, més enllà d’una polèmica sense sentit per les entrades, l’encontre promet emoció, espectacle i tota aquella dosi de futbol que tant enyorem en aquests temps que corren.
La darrera estació té data dissabte 21 de juny, lloc; Llagostera i hora set de la tarda. Els afortunats del sorteig que farà el club per les entrades, podran presenciar en directe una tarda de futbol que esperem que entri de ple a la història del Nàstic.
