Fa 40 anys que va arribar a Tarragona i encara conserva l’accent de Lleida. Va venir per quatre dies i ja no se n’ha mogut. El Josep Calvet ve d’una família de comerciants de teles. El seu pare tenia una botiga de teixits i roba de la llar a la plaça de la Paeria de Lleida. Amb ganes d’ampliar el negoci va decidir obrir una altra botiga. A Tarragona. És la històrica tenda Calvet, situada al xamfrà de la plaça de la Font i el carrer Cós del Bou. Ara, quaranta anys més tard, Calvet tanca. El Josep es jubila i els seus fills no seguiran amb el negoci. La de Calvet és la història de moltes botigues històriques que, poc a poc, es van esborrant del mapa.
“No sabria dir ben bé perquè el meu pare va escollir Tarragona pel nou negoci”, explica Josep. “L’única vinculació que teníem amb la zona és que passàvem les vacances a Altafulla. Segurament el va decidir el fet que era una ciutat que estava experimentant un gran creixement”. Josep Calvet va arribar a Tarragona el 1974. “No coneixia ningú. Em vaig allotjar a pensió completa a l’hotel España a la Rambla Nova”. Durant uns mesos la seva vida va transcórrer entre l’hotel i la botiga. Havia vingut per substituir temporalment l’encarregat, que havia plegat. Havia de ser una solució provisional. Però va esdevenir definitiva. La seva promesa també va fer cap a Tarragona i al cap d’un any naixia aquí la seva primera filla.
La botiga Calvet és un espai emblemàtic. La gent gran de la Part Alta encara l’anomena El Faro. Aquest era l’establiment que hi havia abans que els Calvet es fessin amb el negoci. En aquella vella botiga s’hi venia de tot i els propietaris vivien al pis de dalt. “Encara conservem l’inventari que vam fer en quedar-nos la botiga”, explica Josep. Quan els Calvet van prendre el relleu van reformar tot l’establiment i el pis de dalt també el van convertir en botiga. I allí és on hi ha un dels millors llocs per veure el Seguici i les processons…. una tribuna circular que fa cantonada i que té una perspectiva espectacular de tota la baixada de Misericòrida i la plaça de la Font. “S’hi han fet moltes retransmissions de processons i festes des d’aquí”, explica el Josep “El darrer cop que hem cedit l’espai ha estat pel rodatge d’un anunci de Toyota.”
En els primers anys la botiga, com a Lleida, es va centrar en la venda de teixits i roba de casa. Però Josep Calvet va veure clar que el futur estava en la moda i la confecció. I va reorientar el negoci. “Sempre he tingut clar el que volia vendre. Roba per a home i dona de qualitat, de bon portar.. He intentat mantenir la línia, tenint en compte els gustos i necessitats dels clients. No es tracta d’anar a la última, ni a la penúltima. La moda és un món molt creatiu, però també hi ha molts blufs.”
En 40 anys Josep Calvet no ha fet vacances. “No trobava mai el moment. A l’agost feien vacances les dependentes. I al setembre ja començaven les comandes per la temporada següent. De fet, les meves vacances eren per anar a fires de moda. D’allí treia bona part del gènere que vendria a la botiga. La roba no només l’has de veure. L’has de poder tocar. Saber quin tacte té. A l’hora d’escollir una peça, les gemmes dels dits són tant importants com els ulls.”
L’any passat Josep Calvet va prendre una decisió difícil. Tancar la botiga. Aquest agost farà 65 anys. Edat per jubilar-se. A més, no són bons temps per als negocis. “Que si han baixat les vendes?”. Em mira amb ulls esverats. “En picat!”. Hi ha un tercer element que el va acabar de convèncer de tancar. Aquest desembre caduquen els contractes de rendes antigues. Un lloguer més car seria ara mateix impossible d’assumir. La història de Calvet és la de moltes altres botigues històriques de Tarragona que han anat tancant, mig per la crisi, mig per falta de relleu generacional… o per tot alhora. De moment encara està oberta. Hi seguirà fins acabar l’any. Llavors tancarà Calvet i s’obrirà una incògnita. Què en serà d’aquell local situat tan estratègicament?
[…] https://www.fetatarragona.cat/2014/06/20/calvet-historica-comercial-en-punt-de-fuga/ […]