Estimat director:
De debò, quin crac, aquest xicot del PP que teniu a Tarragona. No la saps, l’última? Suposo que sí, però vaja, deixa’m que hi digui la meva. Es veu que el senyor Alejandro Fernández ha reptat en Pablo Iglesias, de Podem. No et pensis pas que vol un duel d’aquells d’abans, amb pistoles i tota la pesca, ni que pel mig hi hagi una dama desvalguda. O bé, sí, segons com t’ho miris. Ja saps que els del PP volen protegir la sagrada constitució a qualsevol preu, i aquests peluts d’esquerra proclamen que la volen reformar sencera. Ja tenim sarau, doncs.
La cosa és que el popular vol que la nova sensació de la política espanyola baixi a províncies per deixar-la en evidència retòrica. Per ara, que jo sàpiga, el bon Iglesias no s’hi ha pronunciat. Suposo que deu tenir altres (i més importants) feines pendents. Però aquí qui ha tornat a sortir als diaris és en Fernández, que dels mitjans en sap una mica. És veure un micròfon o una càmera i posar-se a pensar quina una en pot muntar per acaparar titulars. Li ve de petit, això? Mama, vull ser famós!
Un altre aspecte curiós de tot plegat és que el candidat popular s’ha valgut de Facebook per difondre la seva provocació. Per què? Perquè sap que a les xarxes aquestes coses s’escampen de pressa, i perquè mira, tu, potser Tarragona ja és poc per a ell i s’ha marcat un nou objectiu: la conquesta de la xarxa. És curiós que després sigui la dreta qui qualifiqui Iglesias i els seguidors de “friquis”. No és per res, i sense voler ofendre, que després de tot, a Reus de satèl·lits en tenim uns quants, però… Aquest Fernández vostre és la pera.
Saps el què passa, amic meu? Que la dreta s’ha posat nerviosa. Que això de Podem els ha espantat, perquè per primer cop en anys han vist que a l’esquerra sí que hi ha una alternativa més enllà del PSOE. I clar, quan un veu una amenaça a l’horitzó o bé tira d’ironia (però per això cal ser subtil, i al manual pepero això no hi surt) o bé es posa a la pell de na Cassandra i a tot arreu hi veu foc i destrucció. És a dir, que si torna l’esquerra s’acabarà el món. Clar, com que ara anem tan i tan bé…
Sigui com sigui, el cert és que Iglesias és una estrella. Ja es veurà si els platós el devoren o li serveixen de trampolí, però els meus informadors ganxets a Madrid m’asseguren que aquest noi de tonto no en té un pèl. I és per aquesta raó que en Fernández li busca les pessigolles, director. Perquè sap que si finalment hi hagués debat ell se’n podria beneficiar i grimparia una mica més amunt. Només vol soroll. En això s’ha convertit la política, ara?
Tant de bo que sí, que tinguem circ. Ara bé, per millor orador que sigui l’amic Fernández, més val que vigili amb el jove Iglesias. Després de tot, el líder de Podem hi té el cul pelat, d’encarar-se amb demagogs de la dreta. I sempre els deixa en evidència.
Ben cordialment,
Ganxet emmascarat.
