17.9 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

El negoci de la salut pública

__ i __ participant en el col·loqui posterior a la projecció del documental "La salut pública, el negoci de la vida".
Josep Cabayol, periodista i president de Solidaritat i Comunicació (SICOM), i Gemma Ortega, representant  de la Plataforma en Defensa dels Drets Públics de Tarragona, participant en el col·loqui posterior a la projecció del documental “La salut pública, el negoci de la vida”.

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com “un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Doncs bé, segons va dir el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, el 2011, a l’agència EFE: “La salut és un bé privat que depèn d’un mateix, i no de l’Estat”. Tota una declaració d’intencions de qui anteriorment havia presidit la patronal Unió Catalana d’Hospitals. D’aquesta manera eximia les institucions públiques de qualsevol tipus de responsabilitat respecte als determinants socials de la salut, l’existència dels quals negava: “No hi ha dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic de la persona, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits”.

 

El documental El negoci de la vida, produït i dirigit per Solidaritat i Comunicació (SICOM) i realitzat per HOW Audiovisual i Multimèdia, analitza l’estat de la salut pública a Catalunya, i “intenta explicar que la lluita pels drets socials és, en el seu conjunt, una lluita política”, tal com afirma Josep Cabayol, president de SICOM, en el marc del cicle Drets socials drets fonamentals organitzat pel Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona. Mentre a l’Antiga Audiència la cruesa de les imatges indigna els assistents, a Barcelona Boi Ruiz rep el guardó “a la personalitat sanitària de 2013”, que atorga la Sociedad Española de Directivos de la Salud (SEDISA) i la Asociación de Directivos de Enfermería (ANDE).

 

Cabayol remarca que “el concepte de salut engloba els drets socials: la defensa de la sanitat pública, el dret a l’habitatge, el dret a l’educació, etcètera”. I de totes aquestes qüestions tracta El negoci de la vida. Bàsicament, de la mercantilització de tots aquests drets i de les conseqüències que això comporta en la vida quotidiana dels ciutadans. El fil conductor del llargmetratge són les colpidores històries de dues dones que, sense feina, amb fills, i amb l’amenaça del desnonament trucant a la porta de casa, van intentar suïcidar-se. Les seves veus contrasten amb les declaracions de representants polítics com el president Artur Mas, el conseller Boi Ruiz i la ministra Ana Mato. La pel·lícula també incorpora un reguitzell de xifres que ajuden a comprendre la tragèdia social que estem vivint. Per exemple, s’explicita que un 28,2% de la població de l’Estat espanyol es troba en risc d’exclusió social (INE, 2012).

 

El documental també relata, per mitjà de tres testimonis, els casos de pares que han perdut la custòdia dels seus fills per motius de pobresa, o que, si més no, han rebut pressions, en aquest sentit, per part dels serveis socials de la seva població. “És un tema tabú, se’n parla molt poc”, reconeix Cabayol. “Tot just fa un any que l’Ajuntament de Montcada i Reixac va aprovar, per unanimitat, una moció en què es comprometia a impedir que els serveis socials de la ciutat tornessin a amenaçar una família per motius de pobresa”, assevera. “D’aquesta manera, un ajuntament acceptava que això s’havia produït“, hi afegeix.

 

Després de la projecció del documental, s’obre la veda del col·loqui, en el qual també intervé Gemma Ortega, representant de la Plataforma en Defensa dels Drets Públics de Tarragona, que parla, sobretot, del model sanitari. Denuncia la privatització del servei de radiologia de l’hospital Joan XXIII, la manca de llits i l’incompliment dels terminis de les llistes d’espera, entre d’altres. “Si anem al CAP de Torreforta, per exemple, l’espera per visitar l’uròleg s’allarga uns catorze mesos, i la del dermatòleg s’apropa a l’any”, es lamenta. Reclama, entre d’altres, el “control social del sistema sanitari” i que s’implanti un règim d’incompatibilitat per a aquelles persones que treballen, en el camp de la sanitat, a la pública i a la privada alhora. Ortega finalitza la seva intervenció amb una cita de Virgili que s’aferra a l’esperança de construir un futur millor: “Empelta les peres, Dafne. Els teus descendents, ja colliran la fruita”. Resistir és empeltar.  

 

LA PROPERA SESSIÓ DEL CINEFÒRUM, DEDICADA al SECTOR energètic

 

El cicle Drets socials drets fonamentals gira al voltant de cinc subtemàtiques diferents: el dret a l’habitatge, el dret a l’energia, els drets sexuals i reproductius, el dret a la salut i els drets de les persones migrants. Cada dimecres organitzen cinema a la fresca a l’Espai Jove Kesse, i els dijous celebren les sessions de cinefòrum a l’Antiga Audiència. La sessió d’aquest dijous 24 de juliol estarà dedicada a l’anàlisi del mercat energètic i la sobirania energètica, amb la projecció del documental #Oligopoly2: el imperio eléctrico contra todxs. Altres activitats com una trobada de carmanyoles migrants completen el cicle, que es du a terme fins al 6 d’agost. Poden consultar el programa sencer de Drets socials drets fonamentals a l’espai web del Departament de Cooperació.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here