18.1 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 23, 2024

L’atemptat d’Enpetrol, a mig camí de la novel·la i la notícia

Ana-María-Caballero

Diuen que el periodisme és l’art d’explicar històries. I una mateixa història es pot explicar de moltes maneres diferents. Avui en dia, per exemple, cada vegada predomina més el què abans que el com. Els mitjans van plens d’articles farcits de declaracions i contradeclaracions, que omplen rius de tinta (i pàgines web). O de xifres, omnipresents a tot arreu. I això quan la història és original, perquè malauradament cada vegada topem amb més refregits, més o menys aconseguits o elaborats, de les notes de premsa emeses per les fonts institucionals. Tots plegats, des del mercat fins als lectors, ens hem anat abocant cap a aquesta situació.

 

Per sort, sempre hi ha excepcions: gratant es pot gaudir de grans reportatges, anàlisis en profunditat o informacions crítiques on es desenvolupen els fets i s’argumenten les opinions. I de vegades fins i tot topem amb petites joies en què el periodisme i la narrativa es combinen amb encert per explicar una història, no amb els 140 caràcters d’un tuit, sinó en 50 pàgines. És el cas d’”Enpetrol, 1987” el reportatge novel·lat de la tarragonina Ana María Caballero(1988), publicat recentment al llibre Cuando encuentres a Malinowski y otros relatos de periodismo literario.

 

La periodista Ana Maria Caballero publica un reportatge literari sobre l’explosió de 1987 al complex petroquímic

La nit del 12 de juny de 1987 ha quedat gravada a la memòria dels tarragonins. L’atemptat de l’organització terrorista d’ETA al rack d’Enpetrol va provocar el pànic a una ciutadania que només veia una columna immensa de fum sense saber-ne ni l’origen ni les conseqüències. L’Ana María (1988) no havia ni nascut en el moment de l’explosió, però els seus pares, veïns de Campclar, van ser dels milers ciutadans que van fugir corrents de casa. Aquesta experiència personal és el punt de partida d’aquest relat, pràctica final del Màster de Comunicació, Periodisme i Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona i inclòs en el llibre que recull els millors treballs.

 

En el fons el relat és una anàlisi de la por“, explica Caballero. A través de diferents personatges reals, com el guàrdia civil Romero, els veïns Bonifacio i Ana o el bomber García Faba, es reconstrueixen de manera minuciosa les tenses hores des que es va produir la deflagració fins que es va constatar que, més enllà de l’ensurt i l’espectacularitat del succés, no hi havia cap perill real per a la població. Tot i que els fets són coneguts, el relat manté amb encert la tensió fugint de dramatismes excessius “Aquest ‘I si…’, el desconeixement que tenien els personatges del que podia passar, és molt important. Tot just feia un any de l’accident de Txernòbil, el Plaseqta era molt recent i els missatges de calma de les autoritats no van arribar fins que la gent ja no hi era”, argumenta.

 

Els detalls farceixen la narració i la doten de credibilitat. Les descripcions de les converses dels veïns de Campclar, de com anaven vestits (o malvestits) o de com fugien amb els cotxes encaixen perfectament amb la precisió desbordant amb què es descriuen les particularitats del funcionament de la indústria petroquímica i les seves mesures de seguretat. Tot plegat destil·la moltes hores de feina, d’investigació i de converses amb els protagonistes. “Un petit detall pot dir molt més que moltíssimes xifres“, explica Caballero. I de detalls n’hi ha molts. “Ja que hem de construir un relat, fem-ho bé“, afegeix. La influència del clàssic Hiroshima, de Hershey, és evident en l’estructura, però en el fons hi ha els referents del gènere del periodisme literari, com Capote o Wolfe.

 

El reportatge d’Ana María Caballero ja es pot trobar, conjuntament amb dos treballs més, en el llibre editat per l’Editorial Base. El volum ja s’ha presentat amb èxit a Barcelona, on es van recordar uns fets molt importants per a Tarragona però que en la memòria del país van quedar ràpidament sepultats pel sagnant atemptat d’Hipercor, que va tenir lloc només una setmana més tard. Per a la tardor s’està preparant una presentació específica a casa nostra.

Jordi Suriñach
Jordi Suriñach
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here