La veu de l’Albert Ollés i del Jordi Blanch, cantant els ascensos del Nàstic, sona al Nou Estadi en un vídeo que s’exhibeix a la prèvia del partit del centenari grana, just abans dels homenatges multitudinaris.
Fa especial il·lusió veure Santi Coch, Valero Serer, Luis César o Dani Querol recollint la samarreta amb el 100 del seu pare, Josep Querol, soci número 1 dels aproximadament 5.000 que té l’entitat grana ara mateix.
També rep un homenatge entre altres Juan Vizcaino, que no ha estat present a l’acte, i un tipus entranyable, Cinto López, amb qui havia compartit alguna xerrada sobre futbol i altres aspectes vitals abans que marxés massa aviat.
A la gespa, la música i la veu del Domi Garcia transporta a temps pretèrits, quan les celebracions a Can Nàstic eren més habituals, quan es donaven les gràcies a l’afició per ser-hi i s’entonava aquell enganxós “por tí”. Quan tot això ho fèiem també amb el Rafa, com recorda el cantant de Cat Rock abans que soni aquella versió millorada de l’himne.
Andreu fa de mestre de cerimònies amb el seu habitual posat i fins i tot fa voleiar una samarreta del Nàstic, quan Luis César, un dels més ovacionats, surt a la gespa.
El Gallec rep el reconeixement com a tècnic que va tornar l’equip a primera aquell juny del 2006, 56 anys més tard de ser-hi per darrera vegada.
CENT ANYS I DEULOFEU
A mi em venen al cap Manel Sanromà i Sebastià Comes, dos grans nastiquers gairebé centenaris amb qui vaig tenir l’oportunitat de parlar en aquella edició del número 4 del Fet a Tarragona. Ells han vist dues vegades el Nàstic a primera i han celebrat els gols no només del gran Valero, sinó també els de Camilo Roig.
Per amanir-ho més tot plegat sona l’himne de l’Arrebato, aquell del “Sevillista seré hasta la muerte”, aquell que a Nervión et fa sentir moltes coses en poca estona però que a Tarragona té un esperit com a buit.
Del partit, poca cosa a dir. Van marcar els dos nous del Sevilla, Gerard Deulofeu i Benoit Tremoulinas, que debutaven amb l’equip d’Emery, i el Nàstic va aguantar amb la dignitat que se li suposava el potencial d’un equip de primera amb gol de Lago jr que va avançar els grana.
Gerard Deulofeu va ser el futbolista més buscat i la seva samarreta, que es va acabar emportant el porter Alberto Varo, la més cotitzada a l’acabar el partit. El de Riudarenes va debutar amb un tros de gol i amb una immillorable carta de presentació.
L’1 a 2 final va ser un reflex del que es va veure sobre el terreny de joc i evidencia poc per a cap dels dos equips abans dels seus partits de lliga de diumenge.
El Nàstic Sevilla, això sí, serveix per engegar els actes del centenari grana que s’allargaran fins el juny del 2015 i que han de servir, com ha dit el president Andreu, per tornar, tornar i tornar amb seny.
Cent anys després de la seva fundació, el Nàstic lluita per buscar quin ha de ser el seu lloc real en un futbol molt diferent d’aquell de pantalons molt llargs, samarretes de cotó, botes rígides o bigotis perfilats.
SI VOLEU TENIR LA REVISTA ‘FET A TARRAGONA’ COMMEMORATIVA DEL CENTENARI GRANA, PODEU DEMANAR-LA PER CORREU ELECTRÒNIC A: redaccio@fetatarragona.cat
Per molts anys Nàstic.
