Carregant ...

Chartreuse: elixir de cultura

Algunes obres literàries amb referències al licor Chartreuse (foto: David Oliete)

Diferents obres que mencionen el Chartreuse, acompanyades de dues ampolles del licor francès fabricades a Tarragona (la gran és de l’any 1965), propietat de la família Rodrigo-Barberán, que disposa d’un celler particular al seu xalet, al barri de Sant Salvador (foto: David Oliete)

Em comprometo a intentar arruïnar-vos el mínim possible l’esdevenidor de l’argument de novel·les, relats i pel·lícules. És a dir, procuraré no fer gaires spoilers, que en diuen ara, per si més endavant us voleu capbussar en alguna de les obres que al llarg del text aniran fent acte de presència, i que no són pas poques, perquè, com podran comprovar, el Chartreuse ha estat objecte de moltes referències en la literatura, el cinema i la música.

La literatura de ficció ha estat el camp més fèrtil per al floriment intertextual del Chartreuse. Un dels primers exemples del qual tenim constància és obra de Ruben Darío, destacat representant del Modernisme literari. El nicaragüenc va publicar l’any 1888 el recull de poemes i contes Azul…, que inclou la narració La ninfa, en el qual Lesbia, la protagonista, acull sis amics en el seu castell, acabat d’adquirir. En la vetllada s’especifica un moment molt concret del sopar: “Era la hora del Chartreuse”. Un altre exemple és el d’Ulisses (1922), de James Joyce, que explica les peripècies de Leopoldo Bloom i Stephen Dedalus pels carrers de Dublín. El Chartreuse verd—que enguany celebra els seus 250 anys d’història—hi comparteix paràgraf amb el Benedictí, que és també resultat sucós de la vida monàstica: “Healthy too, chanting, regular hours, then brew liqueurs. Benedictine. Green Chartreuse”.

Tres anys després de la publicació de l’obra culminant de Joyce, Scott Fitzgerald escrivia El gran Gatsby (1925), la història de Jay Gatsby, un precoç multimilionari obcecat a atrapar entre els seus braços Daisy, una jove frívola i materialista. Tot i els mil i un rumors que corren sobre els negocis de Gatsby i la seva figura—que no deixen d’amplificar el seu mite—, ell tan sols resta petrificat per la llum que irradia encara el passat, en un color verd cridaner com un far. Gatsby, Daisy i Nick Carraway, que és el narrador testimoni de la novel·la, comparteixen un Chartreuse a la mansió de Gatsby—situada a Nova York—, en una tarda excepcional. Fitzgerald, que a la seva obra assagística pòstuma El crack-up (1945) rememora l’olor de Chartreuse que feien els vestits que, de Canes estant, li havien fet arribar des de París, va escriure El gran Gatsby entre els Estats Units i aquesta ciutat provençal. Els Jay Gatsby interpretats posteriorment a la gran pantalla per Robert Redford i Leonardo Di Caprio, ja no opten per padalejar el licor, en uns films on predomina el xampany.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem a la revista FET a TARRAGONA i que podeu trobar als quioscos i llibreries de la ciutat i, fins al dia 24, a l’estand de les festes. La revista inclou de regal el DVD ‘El somni de Pau Casals’ sobre la història del Concurs de Castells de Tarragona.

Us convidem a fer-vos-en subscriptors per només 30€ l’any i rebreu la publicació bimestral còmodament a casa. Podeu complimentar la subscripció clicant aquí. La nostra és una aposta pel periodisme tarragoní reflexiu i de qualitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *