13.9 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

Urbanisme a Tarragona

La plataforma del Miracle, "ara tancada com un monument a la incompetència", segons l'autor de l'article. (Foto: Fet a Tarragona)
La plataforma del Miracle, “ara tancada com un monument a la incompetència”, segons l’autor de l’article. (Foto: Fet a Tarragona)

L’Ajuntament no incorporarà cap gerent d’urbanisme (Diari de Tarragona, 4/10/2014). Es pot disfressar la notícia, però la realitat és que cap urbanista de pes s’ha presentat a la convocatòria del Consistori. No els interessa. ¿Una ciutat com Tarragona no desperta l’interès dels urbanistes de Catalunya? Francament, el govern municipal hauria d’anar al racó de pensar. I l’oposició, al de l’expiació per la seva obstrucció.

 

Però, lamentablement, no m’estranya que els urbanistes ens ignorin: Tarragona és un despropòsit. I ho és sota alcaldies de CIU i sota alcaldies del PSC. La diferència és petita, poc apreciable. Per això, en l’aspecte urbanístic, la ciutat del 2014 s’assembla estrepitosament a la dels anys noranta del segle passat, per posar una data arbitrària que podria ser més llunyana.

 

Com llavors, la circumval·lació talla la ciutat cap a St. Pere i Sant Pau, i Sant Salvador, que no té ni una estreta vorera per anar al centre; com llavors, els barris de Ponent continuen separats de la ciutat; com llavors, els carrils bici són una broma; com llavors, la línia fèrria passa pel litoral i impedeix l’accés de la ciutat al mar i com llavors el creixement urbanístic sembla obeir més a les exigències dels constructors que a una planificació de la ciutat.

 

A l’entremig, algunes barbaritats: l’absurditat d’un aparcament subterrani i el nyap de superfície davant del Rectorat al casc antic, a Jaume I, responsabilitats penals a part, que haurien d’aflorar; la plataforma del Miracle, ara tancada com un monument a la incompetència, en el que havia de ser un passeig marítim; l’estupidesa d’un pas tallat als vehicles d’accés al mar a la Plaça dels Carros; l’absurd del megalític tambor de les Gavarres en el que hauria de ser una via tova urbana; la definitivament incomprensible urbanització de la Vall de l’Arrabassada, condemnada a barri dormitori, on els urbanistes s’haurien d’haver lluït; o el desgavell del pas del tren per la ciutat, que encara no ha acabat i va acumulant bestieses.

 

I també algunes burles sagnants, del tot impunes: la carpa a la Rambla amb quatre maquetes, tres dibuixos i dos fotomuntages del senyor Bofill sobre una suposada façana marítima que vam pagar a preu d’or tots els tarragonins a benefici electoral de l’anterior alcalde. Se’n recorden? L’ascensor al balcó, l’edicifi emblemàtic al port… Tot era mentida. Mentida. Mai no hi va haver cap projecte, només quatre efectes visuals ben pagats en una carpa pretensiosa.

 

Aquests ajuntaments (CIU i PSC) s’ho deixen fer tot. I obvio els temes contumaçment irressolts: Preventori de la Savinosa, Banc d’Espanya, Teatre Romà, Museu Arqueològic, Tabacalera,… De debò que no en poden resoldre cap? Ni un? Costa entendre tanta incúria. La realitat és que res no ha canviat essencialment en les darreres dècades. Vergonya fa dir-ho. Per si no n’hi hagués prou, ara, a més, el tercer fil passarà per la façana marítima i perpetuarà la costura que ens separa del mar, i l’AVE passa enllà, i tots els dies el sol es pon per ponent i els nostres regidors fan com si tot anés bé. Al mig, uns polítics governants poc competents. Per això, si algun sou en aquest ajuntament està ben justificat és el dels urbanistes.

 

Atenció, però. Perquè les ciutats model (Vitoria) no han necessitat un urbanista mediàtic com vol Tarragona, sino uns polítics compromesos amb resultats a mig i llarg termini, una administració no parasitada per promotors i constructors.

 

Tarragona volia un professional concret, potser per suplir aquest requisits que haurien d’estar en els polítics. La deixadesa del govern urbanístic de la ciutat no es pot amagar darrera de la manca del “urbanista mediàtic”, com tampoc es pot culpabilitzar als “urbanistes de la casa”.

 

Continuem amb el mateix desgavell de ciutat. El cas no està tancat i el temps hi juga en contra.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

11 COMMENTS

  1. Encertadíssimes observacions, Jordi. Som una ciutat passiva amb tendència creixent i promoguda a l’embriaguesa pels carrers, i no embriaguesa d’admiracions, no, sinó de tendència al botellot.
    I en terreny ara més proper a casa nostra, que és el que defensem els veïns, cada grupúscul o persona que es presenta, l’últim com a ‘municipalista’ (Ara Tarragona, p.e.) s’atreveix a “remodelar” el Balcó en benefici dels bars propers; demanen aïllar el primer tram i degradar aquest espai. El 13-S ja s’hi fa ver el primer botellot massiu, del Passeig a la Baixada de Toro, de 5 dela tarda fins a les 7 del matí. Brutícia, orins, crits. Passivitat dels suposats vigilants. Ela bars del primer tram es mengen les voreres amb voracitat i immunitat. Decibels insuportables. Res a fer. L’atac al Balcó és un tema recurrent: Cambra de Comerç, llogaters de bars, arquitectes, tots a arremetre contra un lloc que és un fantàstic passeig de dia, de calma, i molt ben aprofitat per la gent, contra els que diuen que això és un desert. Tenim una llarga zona de vianants: el Passeig de les Palmeres. ¿Per a què en voldríem més? Ja patim les terrasses abusives que ens impedeixen el pas. Resultat: passivitat total i els veïns putejats.
    Gràcies, Jordi. Et recordo, però, que som una SMART CITY. Potser per això estem com estem.

  2. Plenament d’acord en casi tot. Per cert: Gasteiz va posar davant del seu urbanisme un expert en salut pública. Serà això?. Moltes gràcies Jordi.

  3. Excel·lent! Magnífic!
    Supera l’article de “Amb ulls de ganxet: Un parc temàtic a La Rambla”
    En Jordi coneix el problema de Tarragona, jo també crec que el conec. Penso que els tarragonins hauríem de fer quelcom per defensar la nostre ciutat. No obstant em temo que hi ha un aspecte poc tingut en compte: Quants tarragonins de debò vivim a Tarragona?

  4. AQUEST COMENTARI EL SIGNA AGUSTÍ PUJOL, ARQUITECTE:

    Molt d’acord amb el contingut de l’article de Jordi Tiñena, a qui no conec. Només afegiria que no és cert que Tarragona no interessi als urbanistes, més aviat al contrari. Tarragona és un repte per qualsevol que tingui idees clares i vulgui, o pugui, muntar un equip de treball per tal de “desatascar” totes aquestes coses. El problema principal, sota el meu punt de vista, va ser que les condicions per optar a aquest lloc eren molt excloents. No es podia presentar qualsevol tècnic, urbanista o no,. Calia ser funcionari i tindre una sèrie de mèrits que impedien presentar candidatura. Per axó només va haver tres candidats i el concurs ha quedat desert. Tampoc aquí es van fer les coses com calia…

  5. Els teus comentaris em semblen molt encertats. Ara, tot i que redreçar la situació és difícil, es fa indispensable l’actuació coordinada de tècnics, polítics i ciutadans, per aprofitar el potencial d’una ciutat que tenia i encara té un potencial extraordinari.

  6. Felicitats i records Jordi, Un bon anàlisis de la ciutat, ens hauríem de fer tots a l’idea que les iniciatives dels politics son sempre en funció dels possibles vots.
    Et deixo un altre exemple, al meu parer, de inversió milionària amb poca rendibilitat social, parlo de la fa pocs mesos inaugurada Plaça de les Lletres Catalanes, s’ha invertit 1,2 milions d’euros quan a nomes 100 m hi ha una gran zona lliure publica, el turo de l’Ermita de la Salut que es troba totalment abandonat, mai ha estat endreçat i mai ha rebut cap inversió ni d’aquest ni dels anteriors ajuntaments.
    Et deixo la pagina dels decebuts veïns.
    https://www.facebook.com/pages/Ve%C3%AFns-Ermita-de-la-Salut-Tarragona/146053708800071?fref=ts

  7. felicitats perl’article jordi,analisis molt correcte i reafirmar l’exemple de vitoria.acabo d’arribar d’aquesta ciutat per feina i el seu urbanisme te com a principi les persones.En relacio a tarragona es pot canviar amb nover persones i noves formes de fer politic superant vells esquemes.hem de intentar-ho

  8. Estic d’acord amb l’article, tot i que crec que no només és qüestió política. Els polítics poden prioritzar erròniament per interessos partidistes, però després hi ha uns tècnics de la corporació que han d’executar amb un mínim d’encert. Això és no només fer un disseny no tan dolent com el que solen fer, sinó fer una direcció d’obra, o control sobre la direcció d’obra, com déu mana. I això no es fa així. El polític té la culpa que es realitzi una plataforma al Miracle quan aquesta no és necessària. Però els tècnics de l’ajuntament, funcionaris, són els responsables que aquesta no sigui tan desagradable a la vista i, sobretot, que l’estructura no sigui un desastre que no s’aguanti ni a si mateixa i que calgui tancar-la. El polític pot permetre que s’urbanitzi la zona dels músics per fer cases, però els tècnics són els responsables que les voreres no facin només 80 cm d’ample amb arbres de tija de 40 cm al bell mig que no permeten el pas i les fan inútils. Com també són els responsables de saber que les reixes dels embornals es col·loquen a la línia de rigola, que és per on s’ha de fer baixar l’aigua, i no fora de la línia de rigola (com succeeix en aquesta mateixa zona). Els tècnics són els que no haurien d’acceptar els constants nyaps que es veuen per les voreres i calçades de la ciutat, tant en zones velles com en zones noves, on els entroncaments entre voreres fan pena, havent-hi llocs fins i tot de perill on els vianants de tant en tant es foten de nassos.

    Així, Si, es tic d’acord en que els polítics prenen decisions errònies per pur interès propi que desfiguren la ciutat, però ho fan acompanyats d’uns tècnics que no estan a l’alçada. Probablement no calia el Messi de l’urbanisme, però el que caldria és un equip que pugui jugar a la divisió que Tarragona es mereix. Tot i que potser, veient com els càrrecs es reparteixen a l’administració pública de la nostra ciutat, Tarragona ja està jugant on es mereix.

  9. D’un novel·lista no esperava les diverses faltes d’ortografia i la poc acurada expressió que mostra l’article: ‘irressolt’ (és ‘irresolt’), o ‘darrera’ on hauria de ser ‘darrere’; però sobretot, una redacció que sembla en conjunt impetuosa i mal estructurada.
    No hi ha un paràgraf que en surti ben parat, de l’anàlisi d’un humil batxiller: un sol exemple pot ser “A l’entremig, algunes barbaritats: l’absurditat d’un aparcament subterrani i el nyap de superfície davant del Rectorat al casc antic, a Jaume I, responsabilitats penals a part, que haurien d’aflorar;”

    Ara bé: el que s’entén que vol dir l’article em sembla ‘xapeau’ i tan de bo més tarragonins es treguin la son de les orelles i facin la miqueta de feina que ens toca a cadascun de nosaltres, com a ciutadans. Remugar és molt fàcil, però cal guanyar-s’ho abans, dedicant algun temps a la ciutat com l’autor d’aquest article ha fet. Si més pelacanyes tinguessin aquesta actitud, “Otro gallo cantaría…”

Respon a Lorda Marauri Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here