La seva família, per part de mare, era d’origen pagès i tenia horts a la zona propera al Francolí. Molt devota de Sant Magí, participava sovint en la portada de l’aigua des de la Brufaganya, la vigília acostumava a visitar l’ermita del Portal del Carro i cada 19 d’agost s’encenia un ciri a casa.
Francesc Gallart va viure des de ben petit aquesta devoció pel patró de Tarragona. Així que, quan ara fa vint anys, el van nomenar capellà de Sant Magí, es va fer realitat “un somni”, “la il·lusió més gran” de la seva vida, la “màxima aspiració per a un religiós tarragoní”. Dues dècades després, mossèn Gallart se sent feliç i compromès a l’hora d’ocupar-se de la capella més venerada de la ciutat.
Amb 81 anys, Gallart destaca de la seva etapa les obres realitzades a l’entorn de l’ermita: l’obertura del portal cap al passeig Arqueològic per l’anomenada ‘Porta Santa’, i la rehabilitació de la Casa de l’Ermità i la del costat per fer-ne una de sola reconvertida com a seu de la Confraria de Sant Magí.
En els darrers vuit anys, mossèn Gallart també ha estat rector de Sant Magí de la Brufaganya, el primer a compartir les dues responsabilitats. Cada tercer diumenge de mes hi va a fer missa. El dissabte anterior s’hi atansen un grup de voluntaris -Associació d’Amics de la Brufaganya- que s’encarreguen de fer-hi tasques de manteniment i millora de l’entorn. I cada 16 d’agost s’acosta a la Brufaganya al capvespre a dir la missa als portants de l’aigua que l’endemà iniciaran el recorregut amb cavalls i carruatges cap a Tarragona.
Mossèn Gallart ja està meditant quan presenta la dimissió a l’arquebisbe “perquè algú altre més jove s’ocupi dels dos indrets” de devoció a Sant Magí. De moment, però, li agrada recordar els rituals de cada any coincidint amb l’arribada de l’aigua (vespre del 18 d’agost) o la primera missa del dia del patró, “la dels pescadors” (el dia 19 a les 5 del matí).
“Em crida l’atenció que em saludi tanta gent pel carrer”, diu modestament aquest tarragoní religiós i casteller. Se’l veu sovint amb la camissa ratllada dels Xiquets de Tarragona, ara més als assajos i menys a les diades. “Estar en una colla castellera és una manera fantàstica d’establir relacions humanes amb persones no practicants o no creients”, reconeix mossèn Gallart.
Afició als castells i devoció per Sant Magí. Entre els dos sentiments, el 19 d’agost de 2014 arriba el dia més important de la història dels matalassers quan descarreguen a la plaça de les Cols el seu primer dos de nou amb folre i manilles. A aquella hora, però, Francesc Gallart prioritzava les ‘obligacions professionals’ i seguia atenent els que s’havien apropat a l’ermita del Portal del Carro. El castell, inèdit fins aquell dia màgic de Sant Magí, el va veure al cap d’unes hores per la televisió.
