16.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

L’home que estudia el dolor

El professor Jordi Miró mostra l'aplicació Painometer. Fotografia: URV
El professor Jordi Miró mostra l’aplicació Painometer. Fotografia: URV

Els pensaments poden ajudar a controlar el dolor”, afirma el professor Jordi Miró.  Seu darrera la taula del seu despatx, a la cinquena planta de la facultat de Psicologia de la URV. Davant seu hi ha escampades piles i piles de papers, d’aquelles que donen la impressió que la feina no s’acaba mai. En Jordi Miró és doctor en psicologia i està especialitzat en l’estudi del dolor. Dirigeix el grup de recerca ALGOS, que treballa, sobretot amb nens i adolescents. La seva tasca ha rebut múltiples reconeixements. El més recent, el premi de la Fundació Fundolor, que té seu a València i es dedica a promoure l’estudi del dolor a l’Estat espanyol.

 

“Al segle XIX es pensava que el dolor era un fenomen purament fisiològic, que hi havia una relació directa i ineludible entre la intensitat de l’estímul i el mal que ens feia. Un cop fort feia inevitablement més mal”, explica. “Ara sabem que la realitat és més complexa. El dolor no és un fenomen purament físic. També hi intervenen factors psicològics, cognitius…” I el professor posa un exemple. “No t’has fixat mai com els futbolistes continuen corrent després de rebre una puntada de peu?” És cert, hi ha cops que els haurien de deixar estesos a terra. I entenc el que em vol dir el professor. Estan tan concentrats en la jugada que no se senten del mal que els fa!

 

Jordi Miró al seu despatx de la facultat de Psicologia. Fotografia: URV
Jordi Miró al seu despatx de la facultat de Psicologia. Fotografia: URV

El dolor és bo. És un sistema d’alerta del nostre cos davant alguna cosa que no va bé”, diu el professor Miró. “El problema és quan aquest dolor persisteix, encara que no hi hagi cap factor físic que el provoqui”. És l’anomenat dolor crònic, una de les principals àrees de treball de Jordi Miró. “El dolor crònic acostuma a anar lligat a pensaments negatius, que l’aguditzen encara més. Per aquest motiu la intervenció psicològica és útil en aquests casos. Modificant pensaments i conductes pots millorar molt la qualitat de vida d’aquestes persones.”

 

El professor Miró treballa en aquest àmbit. En buscar teràpies per les persones afectades pel dolor crònic. Aquest és un mal no només reservat als adults. Els nens també el pateixen. Es calcula que un 30% dels infants té dolor crònic. El més habitual és que es queixin de mal de braços, panxa i cap. Per aquest ordre. “La sensació de dolor és la mateixa per un nen que per un adult. El diferent és la manera de fer-hi front”, explica el doctor Miró. Per aquest motiu ell reivindica que als hospitals hi hagi d’unitats de dolor especialitzades en infants. “Actualment no n’hi ha cap a tot Espanya”, es lamenta.

 

D’unitats per adults si que n’hi ha. Però aquí trobem un altre handicap. Molt poques estan formades per equips multidisciplinars, que també tinguin en compte el tractament psicològic del pacient. “En alguns casos ni tan sols s’utilitzen les eines adequades per avaluar el grau de dolor del pacient”, protesta.

 

Precisament la manca d’especialistes en aquest àmbit els ha portat a treballar a distància. “Hi havia col·legues d’hospitals i altres grups de recerca que ens demanaven ajuda per tractar casos de fibromiàlgia. Com que no podíem portar tots els pacients aquí, vam optar per desenvolupar eines que ens permetessin fer-ne un seguiment a distància.” I així van néixer dues aplicacions per al mòbil:  el Fibroline i el Painometer: La primera està pensada per tractar malalts de fibromiàlgia. La segona va néixer com una eina complementària, però ha agafat volada pròpia. Serveix per avaluar la intensitat del dolor i la seva evolució. Inclou quatre tipus de test psicològics diferents. El Painometer va sortir en cinc llengües: català, castellà, anglès, francès i portuguès. Ara s’està treballant en la traducció a l’alemany i a l’italià. I també en la tercera versió. “Aquesta permetrà guardar les dades en el núvol per tal que les puguin consultar metge i pacient”, explica el doctor Miró. “Això ha de permetre una intervenció més ràpida, que és bàsica per obtenir bons resultats”.

 

Moltes eines noves. Però la pregunta del milió continua sent la mateixa: té cura el dolor crònic? I la fibromiàlgia? “Encara no s’ha trobat un causant físic de la fibromialgia, ni un tractament farmacològic eficaç”, explica Miró. “Aquesta patologia, que també pateixen adolescents, acostuma a anar associada  a altres problemes com la depressió, l’ansietat o la fatiga crònica. Per això la intervenció psicològica pot ajudar a millorar molt la qualitat de vida d’aquests pacients.”

Miró recull el premi de la Fundació Fundolor
Miró recull el premi de la Fundació Fundolor

“El primer que li diria a una persona que pateix dolor crònic, és que busqui ajuda”, afirma Miró. “Hi ha teràpies conductuals i congnitives que ajuden al pacient a controlar els pensaments i, amb ells, el dolor”. Un altre recurs en què ha treballat Miró és la hipnosi, una eina que s’ha demostrat molt eficaç en el tractament del dolor. Precisament, Miró acaba de publicar un article sobre el tema a la revista Nature Review of Nerobiology. “Hi ha un ampli consens científic, en aquest àmbit. Tots els estudis clínics demostren que la hipnosi funciona molt bé per tractar el dolor en els adults. Ara també s’està avaluant en nens i adolescents. En aquest cas les evidències encara no són tan clares.”

 

El doctor Miró es lamenta que aquest tipus de teràpies psicològiques gairebé no figurin en la sanitat pública. “Calen més equips multidisciplinars”, reivindica “I poder traslladar la recerca que es fa a la universitat a les consultes. Però costa tant canviar les dinàmiques!”. De moment mantenen, com poden, un programa a l’hospital Sant Joan de Reus. El van crear gràcies a una ajuda de la Marató de TV3. Després van rebre una beca de Recercaixa. Ara aquests recursos s’han acabat. Però la feina continua. El professor Miró ho té clar. El més important és que el dolor no governi la vida dels que el pateixen. I això està vist que s’entrena. Exercitant la ment, les emocions i els pensaments.

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Tot i haver-hi molt bons estudis i gent qualificada que “sap” ajudar a afrontar el dolor, els efectes beneficiosos encara no arriben al poble i em penso que hi trigaran a arribar. Bona part de la societat practica el que se’n diu resignació. Els uns per no disposar de diners per pagar consultes. Els altres a causa d’una errada educació religiosa que ensenyava a patir com un mèrit.

  2. Coincideixo amb la Sra Xirinacs: els resultats de les nostres investigacions no arriben fàcilment i ràpida a tothom que ho necessita. I això és particularment cert en el dolor infantil. Però en aquest cas no és tant els diners… Com bé diu el reportatge de l’Anna Plaza, el programa de tracatment que des de fa anys fem a Reus -un programa de tractament únic a tota Espanya- és gratuït… El vam començar amb diners de la Fundació de La Marató, després de Recercaixa, i ara continua encara que sense recursos simplement per què no volem que es perdi una cosa que ha costat tant d’esforç crear. Però no se quan de temps el podrem mantenir així. De fet, volíem desenvolupar-ho també a Tarragona, i hem buscat ajuda de les institucions, però de moment, al menys, no ens n’hem sortit. De tot manera, els progressos més importants en el tractament del dolor infantil s’han produït quan els investigadors i la societat han treballat plegats… Des del nostre grup (ALGOS; http://algos-dpsico.urv.cat/) ho procurem, i alguna cosa bona s’està aconseguint. Gràcies, doncs, per l’ajuda i l’interès de tothom en la tasca que els professionals d’ALGOS fem.

Respon a Jordi Miró Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here