Carregant ...

Amb ulls ganxets: bastonades i ganivetades

Assemblea local d'ERC a Reus (foto: DIARI DE TARRAGONA)

Assemblea local d’ERC a Reus (foto: DIARI DE TARRAGONA)

Estimat director,

D’entrada, deixa’m que et feliciti l’any nou. I als lectors del Fet a Tarragona i a l’equip que el fa possible, clar. Encara que tots plegats sigueu una colla de pelacanyes em fa molt feliç poder aportar quelcom al vostre projecte. No ens posem massa sensibles, però. Enguany, als Reis els he demanat un ascens de color roig-i-negre i un descens de color grana. Tal i com estan les coses actualment, això sí, em penso que encara serà al revés.

A l’autèntica capital del territori, Reus, el Nadal ha estat força mogut. Almenys, en clau política. A dia que passa surten més i més partits que es presentaran a les municipals, tu. Sembla una promoció del súper. Per cada nou candidat, un altre de regal. D’aquesta manera, al maig els ganxets podrem escollir ben bé entre 7 o 8 opcions electorals. El que et deia, amic meu. Molta competència, molta oferta… Però poca diferència entre uns i altres.

El més divertit ha estat el que ha passat a ERC. Hi tenien un nou candidat, un tal Àlfred Pitarch, que ja feia mesos que pencava de valent per liderar l’Ajuntament. Mira si ho tenia clar, el xicot, que va fer baixar en Junqueras des de Barcelona per fer-se la foto amb ell al teatre Bartrina. A l’hora de la veritat, no obstant això, el pobre Pitarch ha acabat com el Tió. Ha rebut bastonades per totes bandes i la militància l’ha enviat a pasturar. Per acabar-ho d’adobar no tenen substitut, encara. Jo en faig una lectura, d’això. Abans que tu, Pitarch, ningú, deuen haver pensat ERC a Reus.

I què, com són els de Podem, a Tarragona? He estat xafardejant el seu web i mira, què vols que et digui, benvolgut director. “L’estat actual de la política és, com a mínim lamentable”, hi diu a la seva pàgina de presentació. Encara rai que ells ens ho arreglaran. Això sí, si te’ls trobes, sisplau, els dius de part meva que per fer servir el català de vegades no els sortirà pas escuma per la boca. Ho puc garantir. Jo el faig servir sovint i per ara no m’ha passat res dolent.

Finalment, estimat, he de comentar l’assumpte Forns. Jo, des de Reus, trobo que no dóna massa bona imatge això de voler canviar d’alcaldable a cada legislatura. Sembla can Barça, tu. La cadira deu cremar. Ella, pel que he llegit a la premsa, s’hi vol mantenir peti qui peti sempre que el partit li faci costat. Ho porta clar, doncs. Cada setmana en surt un que diu que no estaria pas malament, això de ser el líder tarragoní dels nacionalistes. Amb il·lusió.

Jo, la veritat, entre tantes anades i vingudes, entre tanta ganivetada i tanta traïció, no sé si m’hi posaria pas, en política. M’estimo més el món del periodisme. Tots som amics. On va a parar!

Cordialment,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *