Quan va arribar a casa, una de les primeres coses que va fer Misael Fusté va ser obrir l’aixeta de la cuina. Durant uns segons va romandre embadalit mirant com rajava l’aigua sense aturar-se. “Quin privilegi!”, va exclamar. Ell, economista de formació, durant un mes havia estat convivint amb una realitat quotidiana ben diferent de la nostra. En determinades zones rurals de Nicaragua, sobretot en temps de sequera, l’aigua es racionalitza, i les famílies afectades han de suplir la mancança temporal d’aquest bé, si la butxaca ho permet, amb la instal·lació de dipòsits d’emmagatzematge.
“És molt fàcil habituar-te de nou a les comoditats, quan tornes aquí, tot i que llavors valores de manera diferent el que tens”, assegura Xavi Rius, que també ha tingut l’oportunitat de passar un estiu a diferents països de l’Amèrica Central amb el Comitè Óscar Romero de Tarragona. El Xavi, membre del col·lectiu, va retornar a la ciutat l’agost passat amb la convicció que “un altre món és possible”. Descontextualitzada, la frase podria semblar un titular típic i tòpic, orfe de contingut. Però el Xavi sosté les seves esperances parlant de consum responsable, d’aquesta quota de sobirania individual diària que hauria de servir per establir les bases del canvi social: cooperatives energètiques, de consum, banca ètica, etc.
“És un viatge que convida a una reflexió constant”, manifesta Mireia Capell. En part, l’experiència està pensada perquè els voluntaris del Comitè Óscar Romero, com ella, puguin copsar in situ l’estat dels projectes que impulsen i financen des de Tarragona. Però també perquè qui ho vulgui els acompanyi en la seva estada, que se sol dur a terme el mes de juliol. No estem parlant d’un viatge amb el propòsit de fotografiar-se a quatre indrets turístics, a pocs quilòmetres d’un hotel, aïllat dels carrers que no apareixen a les guies idíl·liques; es tracta de palpar una realitat social diferent trepitjant territori, aixecant-se a quarts de cinc de la matinada i sopant a les sis de la tarda, dutxant-se amb cubells d’aigua i menjant arroz con frijoles un dia sí i l’altre també.
En la majoria dels casos, els voluntaris s’integren en famílies del país d’acollida. Elisabeth Carafí, per exemple, va conviure a Nicaragua amb una família que s’ocupava d’una granja de vaques, gràcies a un projecte endegat pels Comitès. “Feien la venda de la llet, i amb una part dels diners que n’obtenien feien sostenibles altres iniciatives col·lectives”, explica l’Elisabeth. Ella, que és infermera, també es va bolcar en el negoci. “Jo no sabia res sobre ramaderia, i vaig aprendre’n moltes coses!”, confessa.
(…)
Aquest és un fragment d’un dels articles que publiquem al número 9 del FET a TARRAGONA, a la venda en les llibreries i els quioscos de la ciutat. La revista, a més, regala amb aquest número un calendari de paret que commemora els 150 anys de la fundació de l’empresa química BASF.
Si voleu rebre la revista còmodament a casa, us en podeu fer subscriptors per només 30€ tot l’any. Només cal que cliqueu aquí. Ja som gairebé 500 subscriptors. Moltes gràcies per la vostra confiança.
Una forta abraçada als voluntaris del comitè Oscar Romero. Felicitats per la feina que fan allà i aquí.