La llegenda explica que aquell maig del 1992, Johan Cruyff va dir als seus futbolistes abans de jugar una final de la Copa d’Europa allò de “Sortiu i gaudiu”. Aquell dia a Wembley el Dream Team es va coronar com l’equip més gran d’Europa amb un gol de Ronald Koeman. Aquell partit el Barça de Cruyff el podria haver guanyat molt abans amb un pal d’Stoichkov, una clara de Laudrup o una de Salinas. El Barça era molt superior als seus rivals i acostumava a dominar i a tenir la possessió de la pilota de forma desmesurada fins a avorrir a qui tenia davant. Aquell equip gaudia de cada partit que jugava i quan no ho feia apareixia l’ombra allargada de molts anys de purgatori.
El Nàstic actual deixa una sensació preocupantment semblant. Els grana estan encomanats d’una concepció de futbol calculada al mil·límetre i amb una barreja del futbol del llibre d’estil de Rinus Michels i el caràcter més desenfrenat i endreçat de Michel Hidalgo.
LESIONS, TARGETES I PAUSA MAL ENTESA
Vicente Moreno ha buscat fer allò que més li agrada; deixar carrils lliures, transició ràpida, pressió en sortida de pilota i ABC del futbol, de dins cap a fora per tornar a acabar dins. Segurament la presència de Cristobal amb Rayco i Marc ha generat una sobrepoblació pel mig que ha embussat la zona d’arribada. La manca d’extrem dret ha fet que el Nàstic hagi abusat de buscar una sortida per fora massa cops forçada. És cert que si tens a Gerard per què vols un extrem dret. El d’Avinyonet et dóna tant de recorregut que no cal posar ningú que faci més nosa que servei.
Els grana han dominat de cap a peus una primera part que no ha tingut més ritme que el que volia el Nàstic. Potser l’ambient fred, potser les lesions o potser aquell factor incontrolable de sentir-se amb la feina feta, han fet que les idees s’apaguessin i que l’equip sense aquella transició habitual hagi tornat a mostrar les seves carències més evidents.
El gol de Marcos, tercer en lliga, ha servit per seguir creient en un jugador que tàcticament ho fa tot pràcticament perfecte. El gol del Balears, per pensar que alguns cops és necessari mossegar una mica més i per marxar capcots del partit tot i ser conscients que l’equip segueix sent líder.
El Nàstic és superior als rivals, ho va ser a Badalona i ho ha estat davant del Balears, però els de Vicente Moreno han de saber transformar aquesta sensació clara de superioritat en resultat al terreny de joc, sobretot a casa. No només el resultat ha deixat mal regust de boca, les lesions al genoll de Luismi i Gerard i les targetes de Manolo i de Pablo han fet que les sensacions del líder siguin de derrota.
La gestió dels sentiments i de les presses seguirà sent la gran assignatura pendent d’un equip que sap jugar a un futbol que agrada. Els grana intencionadament poden arribar a abusar d’una possessió que, ben entesa, hauria de ser aquella solució que segueix fent falta quan el joc s’encalla.
Quan aquest Nàstic aprengui a gaudir jugant a futbol, els de Vicente Moreno ensenyaran aquella cara oculta que només hem vist en pinzellades.
