Estimat director,
Com ja saps, des de fa unes setmanes tinc el plaer de ser un dels col·laboradors del Partit de tornada, un esdeveniment esportiu i periodísctic que lidera el nostre amic Quim Pons. Allà hi parlo de futbol, clar, però tu ja em coneixes i sempre que puc aprofito per avaluar com estan les coses en una ciutat i l’altra. I això sí, sempre d’incògnit, no fos cas que se sàpiga qui sóc. Habitualment hi envio un clip de vídeo que en Pons i companyia projecten en una pantalla gegant, però aquest últim dilluns hi he volgut anar personalment, ocult entre pelacanyes.
El primer que t’he de dir, benvolgut amic, és que al Partit de tornada s’hi respira il·lusió i bon rotllo. Lògic, si després de tot ara sou líders. A Reus, per contra, l’equip es mostra molt irregular i ja en som uns quants, ja, que demanem un canvi a la banqueta. El problema, però, és que molts mitjans de la capital ganxeta no són precisament crítics amb la directiva del club. I jo que sempre havia pensat que el periodisme ha de recollir totes les veus…
A més, en Quim ho gaudeix. L’he vist riure, a l’escenari, donant pas als tertulians, controlant el ritme de l’acte i, en resum, passant-s’ho pipa. Me l’estimo, què t’haig de dir, encara que sigui del Nàstic. Almenys és culer, també, i amb això ho arregla una mica. Una rara avis, després de tot. A Can Nàstic s’hi veu molta samarreta del Madrit, director. A Reus, mira tu, se’n veuen algunes del Llagostera. Perquè hi juga el nostre ídol, en Sergio León, eh? No us penseu pas que és per altres coses!
El convidat, en Marcos de la Espada, bigolejador a l’últim triomf del Nàstic, ha anat responent les preguntes que se li han fet i s’ha mostrat proper al públic de la sala El cau. Després, fins i tot hi ha hagut un espai per a la música, i a l’escenari hi hem vist una banda d’Altafulla, els Satèl·lit. Jo els vaig veure ben bé fa dos anys, a Vila-seca, i ja vaig veure que d’aquests nois en sentiríem a parlar.
I bé, ara et proposo que fem un exercici d’imaginació i ens plantegem com seria el Partit de tornada made in Reus. D’entrada, el faríem en portuguès, l’idioma de moda allà a la pàtria d’en Prim i en Gaudí. I de presentador hi posaríem l’Oliver, que a TV3 ja en va fer de les seves. I a les actuacions musicals hi hauria fado, sempre fado. Ben mirat, amic director, deixem-nos estar d’imaginacions. Quina preguiça, tu.
Cordialment,
Ganxet emmascarat
