Carregant ...

Un paradís pels caminadors que cal preservar

Camí de la Font d'en Garrot (foto: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ)

Camí de la Font d’en Garrot (foto: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ)

Quan un arriba a una certa edat, la vida li proporciona  -gràcies a la jubilació-  un seguit de possibilitats que li estaven negades durant la seva vida laboral: la llibertat en l’horari de les compres evitant aglomeracions, les possibilitats de regenerar-se culturalment assistint a conferències i debats, la dedicació sense limitacions de temps a les seves aficions, l’exercici del voluntariat i moltes d’altres.

Una d’aquestes possibilitats, que és molt recomanada pels metges, és la de caminar. Caminar és un exercici no violent que activa la circulació de la sang, crema toxines, tonifica la musculatura que et cansa i que, per tant, també t’ajuda a descansar millor.

Caminar et permet conèixer l’entorn i, si ho fas en grup, t’ofereix la possibilitat de fer noves amistats. Aquesta activitat està realment de moda, per la qual cosa no és gens estrany entre setmana trobar grups de gent gran que es troben al pàrquing del cementiri o en altres indrets de la ciutat per començar la seva aventura personal. I realment es tracta d’una aventura descobrir les possibilitats que ens ofereixen els voltants de Tarragona i, si ho volem allargar una mica més, de la comarca del Tarragonés.

Boscos,rius, camins i masies formen part del patrimoni natural del Tarragonès

En un matí de marxa pots passar del mar a la muntanya sense massa esforç, descobrint indrets sorprenents dels quals havies sentit parlar, però que mai havies pogut contemplar. La vall del riu Francolí, el Pont del Diable i el seu entorn, la font d’en Garrot, la cornisa de Sant Ramón, Mas d’Enric el camí del Catllar, el Gurú-Gurú, Mas SordÉ, Sant Simplici, la Mora, Tamarit, la desembocadura del GaiÀ, el bosc de la Marquesa, les platges, la Budallera, el Llorito i els seus fortins, les coves del llorito, l’ermita de la Salut, etc.

Podem ampliar la zona d’actuació aprofitant el transport public o privat i caminar per La Secuita, l’Argilaga, els Pallaresos, Perafort, el pantà del Catllar… fins i tot podem comprovar que es pot arribar a peu fins a l’estació de l’AVE.

Una altre possibilitat és la ruta dels barris de Ponent per la part interior -que comença a l’Horta Gran-, on pots comprendre el perquè del nom de Bonavista i pots fer servir els ponts per damunt de la carretera de Reus i admirar els terrenys on havia d’anar fa anys el nou camp del Nàstic.

Trepitjar el terreny te avantatges i inconvenients. D’una banda, et fas càrrec de les possibilitats que t’ofereix, però també et fa conèixer les seves deficiències. Tenim una gran quantitat de terrenys abandonats per la pagesia, en els quals està creixent el bosc de pi d’una manera incontrolada i trobem espais que s’han convertit en abocadors clandestins, per culpa de l’incivisme dels particulars i a la ineficiència de qui hauria de controlar-ho.

Un i altre factor tenen un aspecte estètic que trenca amb la bellesa del paisatge, però a la vegada són un perill davant la possibilitat d’incendi. Ara que venen eleccions municipals, i després al Parlament, seria bo que tots els partits en els seus programes expliquessin quina serà la seva posició sobre aquest tema de la millora de l’entorn. Uns boscos nets i cuidats, uns camins ben senyalitzats, unes masies conservades són un patrimoni que no ens podem deixar perdre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *