Davant les properes eleccions municipals, em faig en veu alta una reflexió, que ja fa anys que la intento traslladar a qui correspon. Deixeu-me que parli aquí de Cultura, i més en concret d’allò al que em dedico que, en termes generals, en podríem dir música classica.
No he llegit el programa dels diferents partits polítics (no sé si el tenen ja enllestit), però les idees cap a la industria cultural i la música habitualment han estat i són ben pobres. En aquest tema tenim una ciutat amb un gran potencial humà, però amb escassa i, de vegades, nul·la col.laboració institucional.
No és creible,que des de la institució pública més important i propera que tenim els tarragonins, l’Ajuntament; no existeixi ara ni hagi existit abans una programació habitual i continuada (amb l’aportació dels recursos corresponents) professional de música clàssica on els tarragonins tinguem el plaer de veure i escoltar artistes i formacions d’arreu (i també de casa nostra), i on els joves estudiants es puguin emmirallar i aprendre. Una cosa habitual, d’altra banda, en ciutats de la nostra dimenssió i més petites d’arreu de Catalunya i l’Estat (Girona, Lleida, Sabadell, la mateixa Vila-seca…). Sort que afortunadament hi ha organitzacions com Joventuts Musicals de Tarragona que amb paupèrrims pressopostos ha mantingut la flama constantment.
Però encara vaig molt més enllà: el més important és la creació d’una industria cultural propia (de la que moltes vegades ha parlat el nostre Alcalde), on els tarragonins puguessin desenvolopar la seva activitat professional sense haver de marxar lluny de la nostra ciutat. Jo he insistit molt en la creació d’una orquestra simfònica professional estable a Tarragona i les nostres comarques (tot hi que ja n’existeixen i amb gran qualitat artística, tenen molt poc suport); que ompliria el buit en tres aspectes:
– Oferiríem una programació estable al públic que podría gaudIr d’un reportori interessant.
– Oferiríem feina a molts dels nostres músics professionals , que o bé estan lluny de casa, o bé malviuen com poden.
– Per sobre tot, donaríem una esperança, un estimul a tots aquests joves que estudien instruments i que necessiten tenir un futur a casa seva, i nosaltres tenim l’OBLIGACIÓ de donar-los-hi, com passa en altres àmbits de la societat on els polítics ho tenen molt més clar.
Ja fa massa anys que parlem que Tarragona té molt de potencial, però sí, ens quedem amb això i no sortim d’aquí. Hem d’aportar també un turisme cultural, que vingui pel patrimoni, però també pel que li oferim culturalment (que de vegades és ben pobre). Acabem amb el victimisme i siguem pro-actius. Siinó, com es diu vulgarment, d’altres ens passen la mà per la cara.
